RIURAUS VIUS

2011-06-17T03:39:00.000-07:00

IV Jornada sobre el riurau: "Riurau, paisatge i territori". Dissabte 18 de juny, 9'30h. Sala d'Actes de la Seu Universitaria de la Marina. C/ Puríssima, 57. Benissa.

2011-03-08T04:30:00.000-08:00

CRITERIS PER A LA REHABILITACIÓ DE RIURAUS

PREÀMBUL
La Junta Directiva de l’associació Riuraus Vius, davant del buit que hi ha en matèria de rehabilitació de riuraus, i després de trobar-nos amb diversos socis i simpatitzants que els necessiten i ens els demanen, ens trobem en l’obligació de poder donar resposta a les peticions que tenim.
Després de consultar amb diversos experts, la Junta Directiva decidix elaborar un seguit de criteris amplis, on queden reflectides aquelles idees orientatives que poden servir per a la rehabilitació dels riuraus.
Actualment, rehabilitar un riurau significa salvar-lo d’assolar-se i fer així que la seua vida es prolongue durant anys. No obstant, els riuraus que es rehabiliten ara es destinen, o es poden destinar, a finalitats diverses, les quals són diferents d’aquelles que es troben al seu origen: l’elaboració i secat de la pansa. Per eixa raó, i en virtut d’allò que ha de ser la nova vida a la qual serà destinat el riurau, poden variar els materials a utilitzar, però tal variació ha d’estar sempre dins d’uns paràmetres que, tot i ser amplis, no trenquen l’esperit i l’estètica que correspon al tipus de societat en la qual van nàixer: la societat tradicional valenciana. I, en cas d’usar-ne de nous, que responguen a criteris estètics més que a interessos crematísitcs.
A l’hora de pensar a rehabilitat un riurau cal, sobretot, posar en valor l’edifici i ser respectuós amb ell. Si s’ha de fer obra nova (per exemple una paret, un afegit, posar llum, fer una rampa d’accés per a minusvàlids...) l’obra nova no deu prevaldre per damunt de l’obra antiga, per tant, s’haurà de fer amb discreció. Si s’utilitzen elements nous -ja siga rajola de fang o pis de formigó, ferro o vidre- que l’obra nova siga essencialment reversible, és a dir, que afecte en la menor mesura possible l’edifici original i si algun dia es vol eliminar que no deixe empremptes. De totes formes, el problema no es troba tant en els materials a utilitzar com en la concepció. És molt recomanable tindre en compte els tres conceptes que hem explicitat: Respecte, discreció, reversibilitat.

NO ÉS RECOMANABLE,
Per a rehabilitar un riurau, no es recomanable usar certs productes actuals com ceràmica de gres o rajoles vidrades per al terra, o vigues de formigó per al sostre, que no tenen cap de connexió amb l’estètica i els tipus de construcció propi del moment de l’aparició i desenvolupament dels riuraus. Fidels a aquest esperit pensem que es preferible que els elements que han de quedar a la vista estiguen en consonància amb el món estètic dels segles XVIII, XIX i primera meitat del XX. L’arquitectura popular coneix la perfecció del treball i cal tendir cap a ella, usant els materials que més d’acord estiguen amb a la tradició.
Sembla, en canvi, perfectament tolerable l’ús d’impermeablitzants per a la teulada i altres elements que queden amagats i servixen per a amillorar les condicions de l’edifici.

IL.LUMINACIÓ.
És evident que ara els riuraus que es rehabiliten s’hauran d’il.luminar, però, una mínima sensibilitat al respecte demana que la il.luminació siga discreta, això no lleva que puga tindre preses de llum per si es vol utilitzar el riurau per a desenvolupar actes culturals, cívics, etc. que necessiten molts quilovats en casos puntuals.

ÉS RECOMANABLE
Usar teules àrabs per a cobrir la teulada, que, a la part de dins ha de tindre canyes, que poden ser sense pelar o pelades, depenent de l’ús i el caràcter estètic que se li vullga donar al riurau. També es recomana posar bigues i jàsenes de fusta. La pedra i la tosca són característiques de les nostres edificacions més emblemàticques. I per a cobrir el terra són aconsellables les rajoletes de fang. Les bigues, les jàsenes, la tosca i la pedra, en els riuraus, són elements decoratius per se i es preferible que estiguen a l’aire que recoberts de qualsevol material.
Encara que els riuraus han sigut llocs destinats al treball, i, a diferència de la naia, més descuidats, alguns presenten elements artístics que es pot recomanar imitar actualment, com ara, columnes de formes clàssiques, amb basa, fust i capitell, que solien ser de pedra tallada, de tosca, etc.

LA PRÀCTICA que hem tingut amb la rehabilitació del Gran Riurau del Senyor de Benissadeví a Jesús-Pobre, poble on té la seu la nostra associació, i, per tant, hem pogut seguir més de prop els treballs, ens du a concloure que la rehabilitació d’un riurau, amb la manca de criteris que tenim actualment, no és gens fàcil. I encara que, al nostre entendre, la rehabilitació que s’ha fet ací no és del tot satisfactòria, considerem que és un exemple rehabilitador que es pot recomanar, aprofitant, amb criteri, els encerts i els errors que s’hi han comés.
Aquelles persones que necessiten més informació al respecte poden adreçar-se al nostre correu-e i seran ateses amb molt de gust: riurausvius@hotmail.com

La Junta Directiva de Riuraus Vius
Febrer 2011.

2011-03-01T23:51:00.000-08:00

RUTA DELS RIURAUS I EL MOSCATELL DE LA MARINA ALTA

INAUGURACIÓ

Dia: Dissabte 9 d’abril
Lloc de concentració: Entrada de Jesús Pobre
Hora: 8’30
Hora prevista d’acabar i dinar: 14

A les 8’30 és la cita al parking de l’entrada a Jesús Pobre, venint de Gata, prop de l’església. Després començarem un recorregut per la comarca on visitarem alguns dels principals riuraus, on tindrem ocasió de conéixer diversos aspectes dels nostres monuments més emblemàtics, un d’ells, museu etnològic, on podrem conéixer diversos oficis tradicionals de la comarca; de camí, farem parades en camps de ceps de moscatell i rebrem explicacions in situ sobre diferents aspectes del conreu, classes de varietats de raïm, etc. Tindrem un prefinal a El Celler de la Marina, de Gata de Gorgos, on hi haurà un tast de diferents vins elaborats a partir de raïm de moscatell. Acabarem visitant el Gran Riurau del Senyor de Benissadeví, a la població, anomenada històricament Benissadeví, en l’actualitat coneguda com Jesús Pobre, i, si les previsions no fallen, a les 14h donarem per acabat el recorregut i fruirem d’un exce.lent dinar de cuina tradicional.

Preu: 35 €
Telèfon per a reserves: Pere Fornés 687 533 612.

Organitza: Associació Riuraus Vius i Associació d’Amics del Moscatell.

2011-02-25T04:17:00.000-08:00

IV ANIVERSARI RIURAUS VIUS

Enguany, la festa d’aniversari de la nostra associació s’ha celebrat també a Jesús Pobre, però fora de la nostra seu, com veníem fent en anys anteriors. Ha sigut el Gran Riurau del Senyor de Benissadeví el que ha protagonitzat l’esdeveniment, cosa que ha permés que pogueren assistir més persones, en ser un espai obert.
El Soci d’Honor 2011 ha recaigut en la Fundació CIRNE de Xàbia, per l’exposició sobre la pansa i la publicació que l’ha acompanyada, on es fa l’estudi dels riuraus, la pansa i la seua projecció internacional.
Un vídeo sobre l’escaldà, elaborat per la Fundació, va ser exhibit al públic que el va rebre amb gran atenció.
El matí es va cloure amb la ballada de les Danses de Jesús Pobre, recuperades per a l’ocasió.
El Celler de la Marina ens va oferir un tast de vins Casta Diva que du un logo amb la figura d’un riurau.

2011-02-16T08:18:00.001-08:00

ELS RIURAUS VALENCIANS

Dissabte dia 5 de febrer 2011 a les 19h es va presentar el llibre ELS RIURAUS VALENCIANS. L’acte va tindre lloc a Gata de Gorgos a la cambra d’El Celler de la Marina. Un tast de bons vins de moscatell i diverses delicatessen preparades ad hoc van completar l’acte.
Al llibre ELS RIURAUS VALENCIANS, edificis únics al món apareix imprés per primera volta el nom RIURALOGIA com la disciplina d’estudi dels riuraus. Per primera volta també els emblemàtics edificis són proposats, i oferits, com objecte d’estudi científic.
La portada és una fotografia de Toni Català que inaugura una nova era respecte al tractament fotogràfic dels riuraus. Toni Català no fa una foto descriptiva, usa un riurau per a la creació artística. El títol: ‘L’escaldà de nit’. Altres fotògrafs, amb capacitat creativa i artística, han començat també a tractar els riuraus com a objectes suggeridors d’art.

Presentació del llibre ELS RIURAUS VALENCIANS

2011-01-31T10:04:00.000-08:00

Presentació llibre ELS RIURAUS VALENCIANS

ACTES DEL IV ANIVERSARI DE L’ASSOCIACIÓ RIURAUS VIUS

El Celler de la Marina, Gata de Gorgos
Presentació del llibre: ELS RIURAUS VALENCIANS, EDIFICIS ÚNICS AL MÓN.
(I parlarem també dels ‘risaus’ de Gata)
Dissabte dia 5 de febrer 2011, a les 19 hores.
Presentarà el llibre el propi autor, Lluís Fornés
La soirée serà amenitzada amb cançons de Lluís El Sifoner.
Estarem en una sala emmarcada per fotografies amb paissatges de moscatell.
Tastarem diverses delicatessen d’ El Celler de la Marina.
Ho regarem tot amb un tast d’exquisits vins de moscatell que guiarà el nostre sumiller Toni Puig (Tonet).
VOS ESPEREM

Recordeu que el proper dissabte 12, a les 12h serà la proclamació del Soci d’Honor 2011 i la recuperació de les danses de Jesús Pobre.

2011-01-19T23:43:00.000-08:00

Es convoca assemblea general ordinària per al proper dissabte dia 12 de febrer del 2011, a les 10’30h en primera convocatòria, i a les 11h en segona, a la seu habitual de l’associació, C/ Major, 7 de Jesús Pobre.

ORDRE DEL DIA:

.- Salutació de la senyora Presidenta.
.- Balanç any 2010.
.- Estat de comptes.
.- Previsions any 2011.
.- Precs i preguntats.

Després ens traslladarem al Gran Riurau del Senyor de Benissadeví, al centre de Jesús Pobre, on es desenrotllarà l’acte de proclamació del Soci d’Honor d’enguany. Els parlaments, visionat d’un video sobre l’escaldà i la recuperació de les danses de Jesús Pobre tancaran el matí.
De bestreta, moltes gràcies per la vostra assistència.

El Secretari: Lluís FORNÉS.

Festes al Gran Riurau del Senyor de Benissadeví

2010-08-30T07:55:00.000-07:00

Els actors demanen als regidors de l'EATIM el llibre El fill de la lletera per a dur-lo al Gran Riurau i fer la representació anual.

CRÒNICA DE LES II FESTES EN HONOR DE BEN AL-LABBANA CELEBRADES AL
GRAN RIURAU DEL SENYOR DE BENISSADEVÍ.

Organitzades per Riuraus Vius i l’Associació de Veïns de Jesús Pobre, amb la col.laboració de l’EATIM, hem convertit el riurau en un magnífic dinamitzador cultural.
El dia 5 d’agost va tindre lloc la presentació del llibre El fill de la lletera de Lluís Fornés. Un nombrós públic local i de la comarca es va aplegar a la presentació; va destacar la presència de diversos representants polítics de Dénia, tan interessats com l’EATIM en la recuperació de la figura de Ben al-Labbana i, sobretot, del seu lloc de naixement, l’alqueria de Benissadeví, en el vessant sud del Montgó.
Divendres 6, va tindre lloc la tradicional pujada al tossal dels tres molins a gaudir de les belles vistes comarcals i contemplar la disparada dels castells del Salvador, especialment el de Gata, el més espectacular de tots.
Diumenge 8, la Trobada de la tomaca autòctona va ser un gran èxit. Un públic interessat, i entregat, al delitós exercici de recuperar les llavors autòctones va seguir la jornada amb gran interés. Es van destacar tres varietats de tomaques que van ser guardonades. El riurau, convertit en espai per a la convivència, va posar el seu granet d’arena en la construcció d’un futur que volem millor que el present: més dinàmic, més més esperançat, més productiu, més ecològic.
Divendres, 13. El ball dels farolets va començar ruixat per una pluja de les més fortes de l’any. No obstant això, la festa es va celebrar. El riurau servix també per a celebracions, encara que faça mal temps, fins i tot si plou. Grans i menuts van fruir d’una esplèndida nit de convivència amb els ritmes del grup Jubilàndia.com que va posar la nota precisa i el ritme adequat.
Divendres 20, el riurau es va omplir de germí, en forma de ramells i de bronxes. La representació de la cantata El fill de la lletera va començar amb el ritual: Els actors van demanar el llibre als regidors de l’Ajuntament, els quals els el van cedir. A continuació, actors i músics van dur el llibre fins el riurau, on va tindre lloc la representació. Els actors Vicent Balaguer, Toni Pérez, Paqui Noguera, Jaume Costa i Rosa Fornés van recitar la Cantata, amb les col.laboracions de Mònica Palacios i Agustí Martínez (Palero) representant les figures simbòliques. La direcció musical va ser de Manolo Miralles a qui va acompanyar el percussionista Óscar Jareño.
Dimenge 22, va ser el dia gran: l’escaldà. De bon matí, va començar a congregar-se gent al riurau, primer va ser l’esmorzar, per a anar agafant forces, i a continuació, l’escaldà, seguida per un nombrós públic que volia recordar, en uns casos, i vore, en altres, l’exercici que durant molts anys va ser l’economia principal que va donar vida a la nostra comarca. Diverses famílies van dur els fills per a fer-los presenciar l’escaldà, i que foren conscients del nostre passat més recent. Una magnífica actitud. Amb tot, els més feliços van ser els majors que encara recorden quan escaldaven. Les cares refletien els sentiments que revivien en els seus interior plens de vivències i d’experiència. Tots agraïts perque hem recuperat una part de la nostra història i de les nostres vides. L’any que ve més, i millor.

2010-07-11T12:00:00.000-07:00

HO HEM ACONSEGUIT:

EL CONSELL VALENCIÀ DE CULTURA DECLARA
EL GRAN RIURAU DEL MAS DEL FONDO
BÉ D’INTERÉS CULTURAL.

L’Associació Riuraus Vius, el mes de gener passat, va concedir el guardó de Socis d’Honor als copropietaris del Gran Riurau del Mas del Fondo, de Massarojos, per la conservació del riurau i el mas -construccions del segle XVIII- així com per la preservació de la massa forestal que els envolta i la conservació de l’única espècie autòctona valenciana, l’ovella guirra.
El proppassat mes de febrer, Riuraus Vius, la Colla Ecologista de Massarrojos, i els copropietaris del Mas del Fondo, la família Cortina Orts, van fer la petició oficial de declarar El Gran Riurau del Mas del Fondo Bé d’Interés Cultural.
El dia 16 d’abril es va fer pública la petició en el Club Diario Levante, en una sessió on es va llegir el document peticionari. L’acte es va cloure amb l’estrena dels lieder Riurau que viu, interpretats per la soprano Carmen Romero i el pianista i compositor de l’obra, Francesc Estévez.
La Comissió de Llegat Històric i Artístic, coordinada per Jesús Huguet i Carmen Morenilla, ha aconseguit que, finalment, les peticions formulades veren complides les seues espectatives. Basant-se en la singularitat de l’edifici i “ donats els seus valors constructius, el seu gran tamany, l’antiguitat i el bon estat de conservació”, entre altres condicions favorables, conclouen que reunix les qualitats requerides, i se li ha concedit la qualificació de BIC.

Associació Riuraus Vius, la Marina Alta, juliol 2010.

VIDEO INAUGURACIÓ DEL GRAN RIURAU DE JESÚS-POBRE RESTAURAT

2010-04-29T01:39:00.000-07:00

GRAN RIURAU DEL SENYOR DE BENISSADEVÍ

2010-04-20T22:44:00.005-07:00

Als peus del Montgó, la Marina Alta, el proper dissabte, 24 d'abril, a les 19'30h, tindrà lloc la solemne inauguració del Gran Riurau del Senyor de Benissadeví, conegut, en llenguatge informal, com del senyoret de Jesús Pobre. Socis i sòcies, amigues i amics, i simpatitzants de Riuraus Vius quedeu convidats a assistir a l'acte històric.

Estrena lieder RIURAU QUE VIU

2010-04-02T00:48:00.001-07:00

INVITACIÓ

Club Diario Levante, 16 d’abril, 2010, 20h.

Estrena de l’obra:

RIURAU QUE VIU
per a soprano i piano

Música: Francesc ESTÉVEZ

Poemari: Lluís FORNÉS

Soprano: Carmen ROMERO
Piano: Francesc ESTÉVEZ

Lectura del manifest:

“El Gran Riurau del Mas del Fondo
és un Bé d’Interés Cultural”

Organitza: Associació cívica Riuraus Vius
i Institut d’Estudis Musicals de la Marina Alta

VIDEO TERCER ANIVERSARI

2010-01-27T02:53:00.000-08:00

2010-01-25T02:41:00.000-08:00

Crònica del

III aniversari Riuraus Vius.

Dissabte 23 de gener 2010, es va celebrara l’assemblea anual ordinària de Riuraus Vius. En fer tres anys de mandat de la Junta Directiva, es va presentar la dimissió i es va constituir la nova, que queda de la següent manera: Presidenta, Pepa Cucó; Secretari, Lluís Fornés; tresorer Paco Puig; Vocals: Vicent Pérez, Antoni Alberola, Josep Marqués Costa, Josep Lluís Fornés Noguera.
En la sessió oberta al públic, que començà tot seguit, l’actriu Paqui Noguera va recitar diversos poemes d’Estellés, del Llibre de Dénia, editorial Marina Alta 1981, amb el títol “Sonets amb riuraus”, acompanyada pel membre del grup Al Tall Manolo Miralles.
A continuació, un audiovisual va presentar al públic l’estat de degradació en què es trobava el Gran Riurau del Senyor de Benissadeví i les diverses etapes de restauració, des del mes de maig 2009 a l’actualitat. Activitat que va donar pas a la proclamació com a Soci d’Honor de Riuraus Vius l’Associació de Veïns de Jesús Pobre, pel recolzament que ha fet en tot moment a les reivindicacions de Riuraus Vius quan es va demanar la restauració. La Presidenta, Pepa Cucó els va fer lliurament del pergamí de Soci d’Honor, per la defensa del riurau i també per la lluita que sempre ha dut a favor del paissatge de la població i del medi ambient. Andreu Costa, president de l’Associació de Veïns de Jesús Pobre, va donar les gràcies per la distinció i va manifestar la satisfacció de rebre’l, especialment considerant que l’Associació de Veïns és un organisme molt menut front a l’enorme acció que du endavant Riuraus Vius a “nivell internacional”, va dir, donat que és l’únic organisme en tot el món que es preocupa pels riuraus valencians.
Un altre audiovisual va informar els assistents del viatge que Riuraus Vius va fer al Mas del Fondo, Massarrojos, l’estiu del 2007 per a conéixer el Gran Riurau del Mas del Fondo, sens dubte un dels més grans existents hui en dia i més importants. La seua ubicació en terme municipal de la ciutat capicasal dels valencians encara li afegix més importància per la seua capacitat vertebradora del país. En paraules de la presidenta, Pepa Cucó, es va proclamar Socis d’Honor els germans Cortina Orts, per la conservació del mas, el riurau i l’entorn paissagístic que han sabut conservar. Va arreplegar el pergamí Héctor Cortina Orts, el qual va manifestar l’agraïment de la seua família. I va remarcar que l’espai del riurau que sempre havia servit per a emmagatzemar atifells i deixalles, actualment ha adquirit un caràcter nou: La seua família va celebrar una boda fa unes setmanes al mas, i van usar el riurau com a local del convit, cosa que va resultar tan insòlita com exitosa. També va expressar el seu desig de, només li arribe el temps de la jubilosa jubilació, dedicar-se al tema riurau en cos i ànima.
El Celler de la Marina, de Gata de Gorgos, va parlar per boca de Santi, el seu gerent, que va explicar la greu situació en què es troba el món de l’agricultura en la comarca actualment. I per fer un final més positiu va presentar uns quants vins, excel.lents, elaborats a la Marina Alta, que tot seguit els socis i simpatitzants assistents van passar a degustar, acompanyats de verdures, formatges i coques de la comarca.

2010-01-23T22:05:00.000-08:00

REIVINDICAR ELS RIURAUS COM OBJECTE D’ESTUDI PRIORITARI

Lluís Fornés
L’any 2001, l’editorial Lanuza, especialitzada en llibres que anomena de “Bibliofília artesanal creativa” em va publicar el poemari Dotze acoconades dotzelines. Uns amics em van proposar de presentar-lo a Jesús Pobre, i els vaig dir que sí, pero que la condició era fer la presentació al riurau, que en aquell moment ja estava en un estat degradat que amenaçava ruïna. La idea, d’entrada els va semblar una barbaritat, pero prompte la van entendre, la van acceptar, i es van posar a adequar l’edifici per a l’esdeveniment. Era la meua forma personal de reivindicar-lo, de posar-lo davant de l’opinió pública, d’apel.lar a la consciència col.lectiva. I em va alegrar molt trobar un nucli de gent que comprenia la intenció. Era, també, la primera volta que es donava a entendre que els riuraus podien servir per a moltes coses, com així està demostrant-se. A gener de 2010, tenim la satisfacció de comprovar que el Gran Riurau del Senyor de Benissadeví ja està restaurat i a punt per a viure molts anys més.
Un riurau és una marca específica que estem en territori valencià, fàcilment identificable i altament simbòlic. Els riuraus formen part fonamental dels paissatges de l’ànima de la major part dels valencians i valencianes habitants de la costa mediterrània. Focalitzar l’interés en els nostres edificis emblemàtics era, i és, important, entre altres coses, perque tenen presència en la major part de la geografia valenciana -des de la Marina Baixa a Benicàssim, al nord de Castelló- són monuments simbòlics que tenen diversos continguts pertanyents a diferents branques de l’activitat humana, les quals poden ser estudiades en l’actualitat. El riurau és l’objecte focalitzador present en la geografia, en el paissatge, i formant part del medi ambient. En referència a ell podem parlar d’història, de poesia, de música, de cançons, d’etnografia, d’etnologia, de literatura, de llengua, d’economia… No hi ha molts més objectes de l’activitat humana que continguen tantes possibilitats per a les diferents branques del saber. Pero, això sí, l’eix central, material, físic, i simbòlic, és l’edifici emblemàtic: el riurau. I totes les activitats que s’han fet, i poden seguir fent-se al seu voltant, formen part del seu context. Algunes ja han sigut ben estudiades, altres han sigut cantades o contades pels literats, altres han sigut pintades o dibuixades, altres han sigut viscudes en el pla de l’economia… Considerades així, resulten coses, activitats, disperses. D’ací la proposta d’estudiar-los a partir de la riuralogia: http://riuralogia.blogspot.com Si el riurau fa d’element focalitzador, i sabem contextualitzar bé totes les activitats culturals i econòmiques que representa, aconseguirem, a llarg termini, tindre un corpus interessantíssim que ajudarà, i molt, a comprendre millor el poble valencià actual. Som les coses que fem. I si els valencians hem construït tants riuraus i hem viscut tants anys de, i en, les seues activitats, per algun motiu molt profund deu ser.
Per això era important presentar un poemari en un riurau: La paraula continua sent revolucionària.

2010-01-17T00:38:00.000-08:00

CELEBRACIÓ DEL III ANIVERSARI

Dissabte 23 de gener 2010.

Seu de l’associació C/ Major, 7, Jesús Pobre.

Finalitzada l’assemblea anual ordinària, tindran lloc els següents

Actes:

11h pausa-café.

11’30h Visita al riurau restaurat.

12h Tornarem a la seu, C/ Major,7.

Recital de Vicent Andrés Estellés: SONETS AMB RIURAU.
Veu: Paqui Noguera ; selecció musical: Manolo Miralles.

12’30h Audiovisuals dels Grans Riuraus premiats.

1h Proclamació dels Socis d’Honor de Riuraus Vius 2010.

Tot seguit, Santi Signes Monfort guiarà un TAST DE VINS VALENCIANS obsequi, per a la celebració, d’ El Celler de la Marina de Gata de Gorgos.

Riuraus Vius obsequiarà a socis i simpatitzants amb un picadeta.

Esteu convidats/dades.

2010-01-08T08:50:00.000-08:00

RENOVACIÓ DE LA JUNTA DIRECTIVA DE RIURAUS VIUS

Com ja vam comunicar a tots els socis i sòcies en un escrit anterior, en complir-se tres anys de mandat, cal procedir a renovar la Junta Directiva. El proper dia 23 de gener tindrà lloc l’elecció de la nova Junta. Com marquen els Estatuts, hi ha un termini de 15 dies per a la presentació de candidatures que s’obri amb data d’avui i finalitzarà el proper dia 22 de gener a les 24 hores.
Els requisits per a presentar candidatures són: ser soci/a de Riuraus Vius i estar al dia en el pagament de les quotes. Les persones que es vullguen presentar ho han de fer donant el nom, cognoms, adreça, i DNI.
Les candidatures es poden presentar via correu electrònic, a riurausvius@hotmail.com , o directament a la seu de l’associació, C/ Major, 7 de Jesús Pobre.
L’assemblea tindrà lloc el proper dissabte 23 de gener de 2010 a les 9’30h per primera convocatòria i a les 10h per segona.
Acabada l'assemblea, començaran els actes de celebració del III aniversari de Riuraus Vius.

La presidenta:

Josepa Cucó Giner

Jesús Pobre, 8 de gener 2010.

EL GRAN RIURAU DE JESÚS-POBRE RESTAURAT

2009-12-03T11:44:00.000-08:00

Si voleu comparar este video amb l'estat anterior del riurau, punxeu ací.

REVISTA RIURAUS

2009-11-26T09:05:00.000-08:00

Ja teniu a la vostra disposició el butlletí de tardor de Riuraus Vius. Si voleu vore'l en una presentació multimedia feu clic ací.

Si voleu descarregar-lo en format pdf, feu clic Ací. Esta opció també permet llegir on-line.

PROGRAMA DE LES SEGONES JORNADES SOBRE EL RIURAU A BENISSA

2009-05-28T09:06:00.000-07:00

Després de la primera experiència l’any 2008, presentem
la II Jornada sobre el Riurau, amb el títol El riurau:
evolució d’un espai de vida i treball. Perspectives de
futur. El curs pretén oferir una perspectiva històrica,
antropològica i geogràfica del riurau com a espai de
vida i treball i la seua evolució i visió en clau de futur.

PROGRAMA

Divendres, 19 de juny

18’00 h Recepció de participants i lliurament de
documentació.
18’30 h Inauguració.
19’00 h Recursos territorials, identitat i desenvolupament
local. Antonio Martínez Puche. Universitat
d’Alacant.
20’00 h La pansa als audiovisuals. Un món oblidat.
Carlos Fuster Montagud. Arqueòleg i Tècnic en
Patrimoni.
21’00 h Actuació de jazz a càrrec de l’Escola de Música
Moderna Sifasol (Benissa).

Dissabte, 20 de juny

09’00 h Recepció de participants.
09’30 h Els riuraus: vida i paisatge en el record. Fernando
Sendra Bañuls. Universitat Politècnica de València.
10’15 h Què era, què és i què serà el paisatge dels
riuraus. Emili Portes Giménez. Agrupació
d’Arquitectes pel Paisatge.
11’00 h Pausa-café.
11’30 h La catalogació com a element de protecció.
Francesc Llop i Bayo. Conselleria de Cultura i
Esport. Generalitat Valenciana.
12’30 h Taula redona: la restauració dels riuraus. Josep
Ivars Pérez. Arquitecte. Projecte de restauració
del riurau de Teulada. Melchor Monleón
Doménech. Arquitecte. Projecte de restauració
del riurau de Ròtova.
14’00 h Descans.
16’30 h Visions des d’un usuari de l’espai dels riuraus.
Juan José Chiarri Sanz. Tècnic Argícola.
17’15 h L’ecomuseu Vernissa Viu, un camí per gestionar
i viure el patrimoni. Col·lectiu Vall de Vernissa.
18’00 h Conclusions.
18’30 h Lliurament de certificats.

Informació sobre crèdit de lliure opció / Certificat ICE:

Seu Universitària de la Marina
Carrer Puríssima, 57-59
03720 Benissa
Telèfon 96 573 35 62
Fax 96 573 04 22
Correu-e: seu.benissa@ua.es
Horari d’atenció: de dilluns a divendres,
de 10 a 14 hores

Inscripció lliure:

Centre Cultural de Benissa
Carrer Pare Andreu Ivars, 21-2n
03720 Benissa
Telèfon 96 573 13 13
Fax 96 573 34 33
Correu-e: centrecultural@ayto-benissa.es
Horari d’atenció: de dilluns a divendres,
de 9 a 14 hores

Proposta que fa l'associació RIURAUS VIUS sobre la rehabilitació del riurau de Jesús Pobre.

2009-04-03T09:28:00.000-07:00

El gran riurau de Jesús Pobre ha de ser un element de la memòria col·lectiva, un referent del passat pròxim a contemplar i comprendre. Pensem que la rehabilitació ha de tindre en compte aquest aspecte. En conseqüència des de RIURAUS VIUS proposem que ES MANTINGUEN AL MÀXIM LES CARACTERÍSTIQUES PRÒPIES DEL RIURAU.

L'ús que se li hauria de donar és el de zona pública de trobada per realitzar activitas culturals i tradicionals, lúdiques i festives, que no exigisquen un lloc tancat.

- Característiques constructives:

- Estructura: Obert als dos costats. Manteniment dels "ulls"
- Materials: Utilitzar al màxim els materials tradicionals del riurau: bigues de fusta, sostre de canyís, recuperar les teules que té i les que hi haja que afegir que siguen "teula vella". El terra si cal “empissar-lo”, fer-ho amb materials tradicionals, com rajoles de fang.

- Entorn:
- Banda Nord: Actuar sobre el desnivell i afavorir l'accés al riurau. Materials i manera de fer tradicionals i adequades a l'entorn (marge de pedra seca, rocalles...)
- Banda Oest: Zona d'ombra amb arbres autòctons i bancs
- Banda Sud: Espai obert amb algun arbre de fulla caduca, (també autòcton) en els extrems per fer ombra a l'estiu. Contemplar la possibilitat que aquell espai puga fer de "sequer" en un moment determinat
- Banda Est: Condicionar-la tot seguint els mateixos criteris de vegetació i materials.

Si calguera fer tanques o separacions, que es facen amb vegetació o fent murs de pedra seca. Mai elements com teles metàl·liques o plàstics.

- Altres:

Intentar recuperar el "fornet d'escaldar" o construir-lo de nou tot pensant en la possibilitat d'alguna activitat concreta com ara " la festa de l'escaldà" o semblant.

SEGON ANIVERSARI RIURAUS VIUS

2009-02-26T07:51:00.000-08:00

Amb l'escenificació de l'espectacle "La pansa" per part del grup Terato Teatre de Pedreguer (vore foto) començava la festa del segon aniversari de Riuraus Vius al Riurau de Paco Puig (Jesús-Pobre) el passat diumenge 22 de febrer.

A l'acte varen assistir unes 100 persones i en ell es varen proclamar els socis d'honor 2009 a més de reconéixer la magnífica restauració del Riurau dels Servet, a Xaló, i l'èxit del programa "Els ulls de la Marina" de Punt 2.

La clausura de l'acte fou a càrrec de la Rondalla de Xaló, i en ell es varen poder degustar un vi d'honor i productes gastronòmics de la terra, gràcies a la generositat dels "Amics del Moscatell".

Des de l'associació Riuraus Vius esperem celebrar molts aniversaris més.

EL MUSEU DE LA PANSA DE RÒTOVA.

2009-01-19T01:32:00.000-08:00

El periòdic Micro informa que la fase d’ajardinament del riurau de Ròtova va acabar els passats nadals. Es tracta d’un dels projectes més emblemàtics del municipi que es posarà en marxa durant esta legislatura en el moment en que es dote d’equipament interior, el qual correrà a carrec de l’ajuntament. L’acalde de Ròtova, Toni García, considera que l’última fase estarà a punt sobre el mes de març, moment en el qual es podrà començar a visitar.

Noticia apareguda al Micro, http://www.radiogandia.net/micro.pdf , sobre el Museu de la Pansa de Rotova

SE SALVARÀ EL RIURAU D’ARNAUDA DE XABIA

2009-01-18T02:17:00.000-08:00

El riurau d’Arnauda de Xàbia, del segle XIX, és una magnífica mostra d’aquest tipus d’habitatge representatiu de l’època d’esplendor pansera. Es tracta d’un riurau amb la teulada a dues aigües i per tant amb ulls a dos costats. Són quinze arcs de mig punt que hi ha a cada banda més els quinze del centre, en total quaranta-cinc arcs de pedra tosca i mamposteria que descansen sobre unes columnes fetes amb blocs de tosca.

La seua bellesa i el seu valor patrimonial, exigien una conservació que ha estat en perill greu ja que el riurau, que legalment no està protegit, es troba dins d’una zona urbanitzable on hi ha previstes tres unitats d’actuació, una de les quals, la que afecta a la major part d’aquesta construcció popular, iniciarà ben prompte les obres.

Quan en Riuraus vius es va conéixer la situació esmentada, membres de l’associació van realitzar diverses entrevistes, una de les quals amb l’alcalde i concejala d’urbanisme de Xabia (Bloc-centristes), així com amb membres del PSOE d’aquella localitat.

La bona acollida que obtingué la demanda de Riuraus vius, que proposava una actuació urgent per salvar el riurau, no es corresponia amb les possibilitats econòmiques i legals reals que existien, segons deien els responsables de l’ajuntament, ja que la única solució passava per traslladar el riurau, peça a peça, a un altre lloc i reconstruir-lo i això es veia difícil d’assumir econòmicament.

Però quan es va fer públic el proper enviament de fons estatals als municipis i la necessitat de projectes que justificaren aquests fons, l’ajuntament de Xàbia va incloure el riurau d’Arnauda en el paquet d’accions a escometre. Se li ha assignat un pressupost de 90.000 euros i serà traslocat a un espai públic on podrà ser contemplat i utilitzat per a activitats diverses.

L’associació Riuraus vius ha transmés a la corporació municipal de Xàbia la seua satisfacció

VIDEO: LLIURAMENT DE PREMIS. PRIMER CONCURS DE FOTOGRAFIA

2008-10-14T00:08:00.000-07:00

SOSTRE, 1r premi fotografia Riuraus Vius.

2008-10-13T01:16:00.000-07:00

TONI CATALÀ: UN SOSTRE QUE ÉS L’INFINIT.

Lluís FORNÉS

Els riuraus no són passat, no són folklore, no són un món obsolet i caduc. Front al realisme folklòric, que és la idea imperant quan es parla del món dels riuraus, el Jurat dels 1rs premis de fotografia Riuraus Vius 2008, ha fet una passa avant i, mitjançant una exquisida sensibilitat artística, ha transportat els riuraus al futur. L’obra que ha presentat Toni Català, Sostre, no pertany al passat, no plora la nostàlgia, canta al futur, és art pur, i per tant etern, que suggerix, que convida a la reflexió, que estimula la retina a buscar, entre les ombres i la llum, alguna cosa més allà, que endinsa l’espectador en la profunditat de la suggerència i alhora l’eleva en un vol de sensacions indescriptibles. La lent refinada, màgica, de la càmera de Toni Català no ha captat un món de riuraus derrotats i inservibles, no ha captat la imatge fàcil i barata del riurau, tot al contrari: posant un punt en el realisme màgic, ens oferix un riurau suggerent, enèrgic i espiritual que convida a la reflexió i a l’expansió de l’ànima sobre el cercle inquietant que dibuixa en primer pla la teula àrab tancada per un gran molló de reminiscències telúriques. No hi ha un fornet d’escaldar sinó un altar on els follets, les fades i els gnoms, o nanets màgics, del Montgó baixen cada nit a celebrar els seus rituals. No hi ha un riurau sinó el temple on els esperits desitjosos de pau acudixen, quan romp el dia o quan cau la nit, a dipositar les seues esperances més preuades. No hi ha, encara que sí, un riurau, sinó una bella obra d’art.

VIDEO: EL GRAN RIURAU DE JESÚS-POBRE

2008-10-13T00:34:00.000-07:00

PREMIS DE FOTOGRAFIA RIURAUS VIUS

2008-10-07T11:18:00.000-07:00

S'han fallat els 1rs premis de fotografia Riuraus Vius. Els finalistes han sigut: Josep Francesc Fayos i López, de València, l'Horta; Toni Català Ortuño, de Xàbia, la Marina Alta; Miquel Camarena i Artés, de Llocnou de Sant Jeroni, la Safor; Rosa Sala Máñez, de Benissa, la Marina Alta; Juan Miguel López Penalba, de Jesús Pobre, la Marina Alta i Carlos Fuster Montagud, de Gandia, la Safor.
El jurat ha decidit declarar desert el premi de fotografia antiga, pero atorga una Menció Especial a l'aportació de Carlos Fuster Montagud.
En l'apartat de fotografia actual s'atorga el Primer Premi a Toni Català Ortuño.

Riuraus a Punt 2.

2008-09-22T12:30:00.000-07:00

El programa Medi Ambient de PUNT 2 emetrà un reportatge sobre els riuraus el dijous 25-09-08, a les 20'30h. Es repetirà dissabte 27 a les 22’30h.

RIURAUS VIUS VISITA EL RIURAU DE LA SERVANA EN XARESA

2008-09-16T05:26:00.000-07:00

TROBEN RESTES D'UN RIURAU A XERESA

2008-09-09T04:53:00.000-07:00

La revista Safor Guia informa que s’ha trobat un riurau en la Casa de la Servana de Xeresa, on s’estan realitzant excavacions arqueològiques. Les restes trobades corresponen a tres fases. En la primera hi ha construccions islàmiques dels segles XII i XIII, en la segona construccions cristianes des de 1249 fins començaments del segle XIV i en la tercera construccions de la primera meitat del segle XIX, entre les quals hi ha una sèrie d’arcades que corresponen a un riurau arquitectura que correspon al cultiu ancestral de la pansa.

Per a vore l’article complet, punxeu ací.

S'HAN HABILITAT ELS COMENTARIS

2008-08-29T04:30:00.000-07:00

Hem habilitat els comentaris per a tot el món. Fins ara només podien deixar comentaris les persones que tingueren un compte de Blogger. A partir d'ara, les persones que no tinguen tal compte, podran deixar els comentaris triant l'opció "anònim" i poden signar amb el seu nom al final del comentari si ho desitgen.

VIDEO: UNA SOPRANO EN UN RIURAU SEGONA PART

2008-08-25T01:20:00.000-07:00

Segona part del videoreportatge sobre l'acte de divendres passat al Riurau de Servet a Xaló, coorganitzat per l'Ajuntament del mateix poble amb Riuraus Vius. Vore també la nota de premsa (dos entrades més avall).

VIDEO: UNA SOPRANO EN UN RIURAU PRIMERA PART

2008-08-25T00:56:00.000-07:00

Videoreportatge sobre l'acte de divendres passat al Riurau de Servet a Xaló, coorganitzat per l'Ajuntament del mateix poble amb Riuraus Vius. Vore també la nota de premsa (entrada anterior).

NOTA DE PREMSA

2008-08-25T00:55:00.000-07:00

LLUÍS FORNÉS: “DEMANEM QUE EL RIURAU DE SERVET A XALÓ SIGA DECLARAT BÉ DE RELLEVÀNCIA LOCAL”.

El passat divendres 22 d’Agost a les 10 de la nit va tindre lloc al Riurau de Servet a Xaló una vetlada musical i literària organitzada per l’Ajuntament de Xaló i l’associació Riuraus Vius.

L’afluència de públic va superar totes les expectatives, doncs hi varen assitir unes 250 persones. Entre els assistents estaven l’alcalde de Xaló i altres regidors tant del mateix poble com d’altres pobles de la comarca.

La cerimònia va començar amb una salutació del regidor de cultura de Xaló, Jaume Noguera, seguida de la presentació de l’acte per banda de Carme Miquel, vicepresidenta de l’associació Riuraus Vius, qui també va llegir un fragment del llibre Un estiu a la Marina Alta, escrit per l’autora a finals dels 60.

El llibre, del qual se n’està preparant una reedició, conta un relat que mostra aspectes de la vida de la comarca, la Marina Alta, en un moment d’importants canvis socials, com l’inici d’un turisme de masses acompanyat per un boom en la construcció i els serveis, i el progressiu abandonament del món agrícola, sobretot el de l’elaboració de la pansa, que els protagonistes de la narració viuen directament i sobre el qual reflexionen.

En acabar, va tindre lloc l’espectacle més insòlit que mai s’haja vist en un Riurau. La soprano Mari Carmen Pedro de Costa va cantar dins el Riurau de Servet, acompanyada pel pianista Francesc Estévez, director de l’orquestra de la Marina Alta.

Tot seguit, Lluís Fornes, secretari de l’associació, va fer una petició en nom de Riuraus Vius: “Demane en nom de l’associació Riuraus Vius que el Riurau de Servet siga declarat Bé de Rellevància Local, de manera que els propietaris, a banda de tindre l’orgull de posseïr un riurau d’estes característiques, puguen desgravar a hisenda per les despeses de conservació del riurau. Este riurau és un patrimoni històrico-cultural i les despeses de conservar-lo no haurien de recaure exclusivament en la familia Servet.”

La sòcia d’honor 2008 de l’associació Riuraus Vius, Pepa Guardiola, va llegir el conte De Xaló a l’Argentina, amb el qual va acabar la primera part. I es va fer un descans amb beguda i degustació de dolços de Xaló per als assistents.

En començar la segona part, la Soprano Mari Carmen Estévez va actuar de nou, seguida de Lluís Fornés qui, acompanyat també per Francesc Estévez va recitar ‘Dos dotzelines amb Montgó i riuraus’ del poemari Nu en el temple del sol

A continuació Carme Miquel va llegir un altre dels fragments del seu llibre: “El futur de la pansa”.

La vetlada va concloure amb l’actuació de la Rondalla de Xaló, amb cançons com “ Mare, mare, mare que el riurau es crema”, “Ja ve Sento de ca la nóvia” o “Anem a empilar”, i els agraïments de Carme Miquel als qui havien fet possible la vetllada, en especial a Paco i Mercedes, propietaris del riurau.

Gabinet de Premsa de l’associació Riuraus Vius.

RIURAUS VIUS: BEQUES D'INVESTIGACIÓ

2008-08-24T08:39:00.000-07:00

RIURAUS VIUS

BEQUES D’INVESTIGACIÓ

http://riurausvius.blogspot.com

El Consell Valencià de Cultura va emetre, l’agost de 2007, l’Informe sobre la Possible Declaració com Béns de Rellevància Local els Riuraus, en el qual recomana fer un catàleg dels riuraus. A tal finalitat,
RIURAUS VIUS, en l’assemblea del dia 13-08-08 acordà
CONVOCAR 2 BEQUES DE COL.LABORACIÓ PER A TREBALLAR EN EL CATÀLEG AMB UNA DOTACIÓ DE 1000 € CADASCUNA.
Els interessats i les interessades han d’enviar: 1.- La seua petició de participar en la selecció, 2.-El seu currículum i 3.- Un telèfon de cantacte a: riurausvius@hotmail.com on, a partir d’una preselecció, i una petita pràctica, es pactarà la parcel.la a desenrotllar pels dos becaris, o becàries, que siguen seleccionats, i es determinarà el temps de treball.
Es valorarà l’experiència i les qualificacions acadèmiques.
El termini de peticions es tanca el proper dia 30 de setembre 08.

Lluís Fornés, secretari de RIURAUS VIUS.
14 d’agost 08.

Video de l'escaldà

2008-08-22T04:25:00.000-07:00

Un dels assistents a l'escaldà del passat diumenge a la Seranda, a Gata de Gorgos, i organitzada per Riuraus Vius, ha penjat uns videos en la seua web sobre l'escaldà.

Els interessats en vore el video, punxeu ací

1ª Jornada sobre el riurau. Benissa, seu universitària

2008-06-11T23:41:00.000-07:00

Dissabte, 7 de juny 2008, va tindre lloc a la seu universitària de Benissa la '1ª Jornada sobre el riurau'. Per primera volta diversos especialistes raonaven sobre un objecte d'estudi fins ara oblidat: el riurau. L'èxit de públic, que va omplir de gom a gom la sala, va ser tan aclaparador que no es pot descartar una segona cita per a l'any vinent. L'associació Riuraus Vius comprovem, una volta més, que el nostre naixement no ha sigut de bades; feia falta estimular l'interés pels monuments valencians emblemàtics, oblidats durant tants anys. La cita per a 2009 ja està preparant-se.

RIURAUS I NAIES

2008-05-11T00:51:00.000-07:00

Els grans riuraus solen trobar-se exempts, a soles al sequer, separats de la casa, pero la major part solen estar adossats, i, generalment, orientats al sud. N'hi ha molts que es troben davant de la porta principal de la casa, donat que les cases de camp solen construir-se en posició nord-sud, i això fa que se solga confondre el riurau amb la naia. La idea fonamental per a poder diferenciar-los és la funció per a la qual s'ha pensat la seua construcció. Així trobarem que els acabats són diferents. En el riurau tenim el sostre de canya sense pelar i a l'aire; el sòl, generalment, de terra; les parets amb la pedra a l'aire o mig lluïda arreu, etc. Generalment no hi compta massa l'estètica, encara que, com la generalització sempre sol ser falsa, cal dir que hi ha alguns riuraus amb importants elements que tenen com a finalitat l'ornamentació de la construcció. En la naia, en canvi, trobarem sempre que el sostre s'ha lluït per a tapar les canyes, el terra sol estar empedrat o empisat amb taulells, rajoles, etc; les parets, lluïdes i emblanquinades. El riurau ha de servir per a treballar; la naia forma part de l'habitatge i, per tant, és un lloc d'esplai, de reunió... encara que, a voltes, en la naia també es treballa, i el riurau servix com a lloc d'estar. Pero, per a fer-se una idea general, l'ús principal al qual són destinats els dos espais fa que hi haja una concepció estètica diferent per a l'un i l'altra.

2008-05-10T13:58:00.000-07:00

Extensió i localització dels riuraus valencians

La Marina Alta és el lloc on més riuraus es troben encara hui en dia perquè el port de Dénia va ser el centre de l'activitat econòmica que va generar la pansa escaldada. No obstant això, moltes comarques valencianes van tindre activitats relacionades amb el raïm de moscatell, i encara hui perduren els riuraus. De la Marina Baixa sembla que ja han desaparegut, pero actualment hi ha riuraus a la Safor, la Vall d'Albaida, La Ribera, l'Horta Nord... i a San Juan, a l'Argentina. Allà els van dur els valencians de la Marina que van emigrar el segle passat. Els riuraus i la seua activitat econòmica es van estendre per la major part de les comarques valencianes i, com hem dit, van arribar a l'altra banda del món, de la mà dels valencians que buscaven una vida millor en les terres fèrtils argentines. La seua activitat, tot i ser molt ecològica i molt respectuosa amb el medi ambient, va produir una gran riquesa als valencians, per això actualment estem obrint un cercle d'estudis sobre els nostres monuments simbòlics més emblemàtics i el seu context.

2008-05-04T01:31:00.000-07:00

RIURAUS: Ecologia, economia, creativitat, indústria, història, arquitectura...

Els emblemàtics monuments valencians que anomenem riuraus són el símbol actual d'un model de vida ecològica que, alhora, va ser també un motor de primera magnitud per a l'economia valenciana. El port de Dénia, convertit en el més important del moment, embarcava milers i milers de quintars de pansa que corria per mig món, impulsant així l'economia valenciana d'una manera espectacular. Diverses indústries es crearen, o impulsaren la seua activitat, a partir de l'espectacular canvi que es va produir amb l'escaldat del raïm: Barxes, cabassos, capells, caixes de fusta... La indústria del dolç anglés, el plum cake, també va ser dependent de la producció de pansa valenciana durant molt de temps.
Ecologia, respecte integral de la natura, economia productiva forta, desenvolupament dels transports, impuls espectacular d'indústries... Tot això es va produir amb el canvi de la producció de l'adzabib al raïm escaldat que van capitanejar Dénia i la comarca de la Marina Alta. Per tot això, i més que no es pot contar en un breu espai, els riuraus valencians cal que es conserven com a símbol i memòria col.lectiva.

PRIMER CONCURS DE FOTOGRAFIA RIURAUS VIUS

2008-04-28T09:08:00.000-07:00

BENVINGUTS, BENVINGUDES

2008-02-16T03:03:00.000-08:00

Vos trobeu en el blog de l'associació cívica RIURAUS VIUS

Riurau: escriptura i pronúncia

2008-02-16T02:30:00.000-08:00

RIURAU es pronuncia com RURAL, amb la segona 'r' suau, per tota la Marina Alta, excepte a Gata de Gorgos que pronuncien 'RISAU'. Una forma i l'altra tenen la mateixa procedència. RURAL és un adjectiu; RIURAU, RISAU, un adjectiu substantivat. La forma que trobem escrita en tots els diccionaris, per a descriure els emblemàtics monuments valencians, és RIURAU.

RIURAU, RISAU, RURAL, RURAU.