dijous, 3 / desembre / 2009

EL RIURAU GRAN DE JESÚS-POBRE RESTAURAT

video

Si voleu comparar este video amb l'estat anterior del riurau, punxeu ací.

dijous, 26 / novembre / 2009

REVISTA RIURAUS

Ja teniu a la vostra disposició el butlletí de tardor de Riuraus Vius. Si voleu vore'l en una presentació multimedia feu clic a.

Si voleu descarregar-lo en format pdf, feu clic Ací. Esta opció també permet llegir on-line.

dijous, 28 / maig / 2009

PROGRAMA DE LES SEGONES JORNADES SOBRE EL RIURAU A BENISSA


Després de la primera experiència l’any 2008, presentem
la II Jornada sobre el Riurau, amb el títol El riurau:
evolució d’un espai de vida i treball. Perspectives de
futur. El curs pretén oferir una perspectiva històrica,
antropològica i geogràfica del riurau com a espai de
vida i treball i la seua evolució i visió en clau de futur.

PROGRAMA

Divendres, 19 de juny

18’00 h Recepció de participants i lliurament de
documentació.
18’30 h Inauguració.
19’00 h Recursos territorials, identitat i desenvolupament
local. Antonio Martínez Puche. Universitat
d’Alacant.
20’00 h La pansa als audiovisuals. Un món oblidat.
Carlos Fuster Montagud. Arqueòleg i Tècnic en
Patrimoni.
21’00 h Actuació de jazz a càrrec de l’Escola de Música
Moderna Sifasol (Benissa).

Dissabte, 20 de juny

09’00 h Recepció de participants.
09’30 h Els riuraus: vida i paisatge en el record. Fernando
Sendra Bañuls. Universitat Politècnica de València.
10’15 h Què era, què és i què serà el paisatge dels
riuraus. Emili Portes Giménez. Agrupació
d’Arquitectes pel Paisatge.
11’00 h Pausa-café.
11’30 h La catalogació com a element de protecció.
Francesc Llop i Bayo. Conselleria de Cultura i
Esport. Generalitat Valenciana.
12’30 h Taula redona: la restauració dels riuraus. Josep
Ivars Pérez. Arquitecte. Projecte de restauració
del riurau de Teulada. Melchor Monleón
Doménech. Arquitecte. Projecte de restauració
del riurau de Ròtova.
14’00 h Descans.
16’30 h Visions des d’un usuari de l’espai dels riuraus.
Juan José Chiarri Sanz. Tècnic Argícola.
17’15 h L’ecomuseu Vernissa Viu, un camí per gestionar
i viure el patrimoni. Col·lectiu Vall de Vernissa.
18’00 h Conclusions.
18’30 h Lliurament de certificats.

Informació sobre crèdit de lliure opció / Certificat ICE:
Seu Universitària de la Marina
Carrer Puríssima, 57-59
03720 Benissa
Telèfon 96 573 35 62
Fax 96 573 04 22
Correu-e: seu.benissa@ua.es
Horari d’atenció: de dilluns a divendres,
de 10 a 14 hores

Inscripció lliure:

Centre Cultural de Benissa
Carrer Pare Andreu Ivars, 21-2n
03720 Benissa
Telèfon 96 573 13 13
Fax 96 573 34 33
Correu-e: centrecultural@ayto-benissa.es
Horari d’atenció: de dilluns a divendres,
de 9 a 14 hores

divendres, 3 / abril / 2009

Proposta que fa l'associació RIURAUS VIUS sobre la rehabilitació del riurau de Jesús Pobre.

El gran riurau de Jesús Pobre ha de ser un element de la memòria col·lectiva, un referent del passat pròxim a contemplar i comprendre. Pensem que la rehabilitació ha de tindre en compte aquest aspecte. En conseqüència des de RIURAUS VIUS proposem que ES MANTINGUEN AL MÀXIM LES CARACTERÍSTIQUES PRÒPIES DEL RIURAU.

L'ús que se li hauria de donar és el de zona pública de trobada per realitzar activitas culturals i tradicionals, lúdiques i festives, que no exigisquen un lloc tancat.

- Característiques constructives:

- Estructura: Obert als dos costats. Manteniment dels "ulls"
- Materials: Utilitzar al màxim els materials tradicionals del riurau: bigues de fusta, sostre de canyís, recuperar les teules que té i les que hi haja que afegir que siguen "teula vella". El terra si cal “empissar-lo”, fer-ho amb materials tradicionals, com rajoles de fang.

- Entorn:
- Banda Nord: Actuar sobre el desnivell i afavorir l'accés al riurau. Materials i manera de fer tradicionals i adequades a l'entorn (marge de pedra seca, rocalles...)
- Banda Oest: Zona d'ombra amb arbres autòctons i bancs
- Banda Sud: Espai obert amb algun arbre de fulla caduca, (també autòcton) en els extrems per fer ombra a l'estiu. Contemplar la possibilitat que aquell espai puga fer de "sequer" en un moment determinat
- Banda Est: Condicionar-la tot seguint els mateixos criteris de vegetació i materials.

Si calguera fer tanques o separacions, que es facen amb vegetació o fent murs de pedra seca. Mai elements com teles metàl·liques o plàstics.

- Altres:

Intentar recuperar el "fornet d'escaldar" o construir-lo de nou tot pensant en la possibilitat d'alguna activitat concreta com ara " la festa de l'escaldà" o semblant.

dijous, 26 / febrer / 2009

SEGON ANIVERSARI RIURAUS VIUS


Amb l'escenificació de l'espectacle "La pansa" per part del grup Terato Teatre de Pedreguer (vore foto) començava la festa del segon aniversari de Riuraus Vius al Riurau de Paco Puig (Jesús-Pobre) el passat diumenge 22 de febrer.


A l'acte varen assistir unes 100 persones i en ell es varen proclamar els socis d'honor 2009 a més de reconéixer la magnífica restauració del Riurau dels Servet, a Xaló, i l'èxit del programa "Els ulls de la Marina" de Punt 2.


La clausura de l'acte fou a càrrec de la Rondalla de Xaló, i en ell es varen poder degustar un vi d'honor i productes gastronòmics de la terra, gràcies a la generositat dels "Amics del Moscatell".
Des de l'associació Riuraus Vius esperem celebrar molts aniversaris més.

dilluns, 19 / gener / 2009

EL MUSEU DE LA PANSA DE RÒTOVA.

El periòdic Micro informa que la fase d’ajardinament del riurau de Ròtova va acabar els passats nadals. Es tracta d’un dels projectes més emblemàtics del municipi que es posarà en marxa durant esta legislatura en el moment en que es dote d’equipament interior, el qual correrà a carrec de l’ajuntament. L’acalde de Ròtova, Toni García, considera que l’última fase estarà a punt sobre el mes de març, moment en el qual es podrà començar a visitar.

Noticia apareguda al Micro, http://www.radiogandia.net/micro.pdf , sobre el Museu de la Pansa de Rotova

diumenge, 18 / gener / 2009

SE SALVARÀ EL RIURAU D’ARNAUDA DE XABIA

El riurau d’Arnauda de Xàbia, del segle XIX, és una magnífica mostra d’aquest tipus d’habitatge representatiu de l’època d’esplendor pansera. Es tracta d’un riurau amb la teulada a dues aigües i per tant amb ulls a dos costats. Són quinze arcs de mig punt que hi ha a cada banda més els quinze del centre, en total quaranta-cinc arcs de pedra tosca i mamposteria que descansen sobre unes columnes fetes amb blocs de tosca.

La seua bellesa i el seu valor patrimonial, exigien una conservació que ha estat en perill greu ja que el riurau, que legalment no està protegit, es troba dins d’una zona urbanitzable on hi ha previstes tres unitats d’actuació, una de les quals, la que afecta a la major part d’aquesta construcció popular, iniciarà ben prompte les obres.

Quan en Riuraus vius es va conéixer la situació esmentada, membres de l’associació van realitzar diverses entrevistes, una de les quals amb l’alcalde i concejala d’urbanisme de Xabia (Bloc-centristes), així com amb membres del PSOE d’aquella localitat.

La bona acollida que obtingué la demanda de Riuraus vius, que proposava una actuació urgent per salvar el riurau, no es corresponia amb les possibilitats econòmiques i legals reals que existien, segons deien els responsables de l’ajuntament, ja que la única solució passava per traslladar el riurau, peça a peça, a un altre lloc i reconstruir-lo i això es veia difícil d’assumir econòmicament.

Però quan es va fer públic el proper enviament de fons estatals als municipis i la necessitat de projectes que justificaren aquests fons, l’ajuntament de Xàbia va incloure el riurau d’Arnauda en el paquet d’accions a escometre. Se li ha assignat un pressupost de 90.000 euros i serà traslocat a un espai públic on podrà ser contemplat i utilitzat per a activitats diverses.

L’associació Riuraus vius ha transmés a la corporació municipal de Xàbia la seua satisfacció
 
"); pageTracker._trackPageview();