Proposta que fa l'associació RIURAUS VIUS sobre la rehabilitació del riurau de Jesús Pobre.

El gran riurau de Jesús Pobre ha de ser un element de la memòria col·lectiva, un referent del passat pròxim a contemplar i comprendre. Pensem que la rehabilitació ha de tindre en compte aquest aspecte. En conseqüència des de RIURAUS VIUS proposem que ES MANTINGUEN AL MÀXIM LES CARACTERÍSTIQUES PRÒPIES DEL RIURAU.

L'ús que se li hauria de donar és el de zona pública de trobada per realitzar activitas culturals i tradicionals, lúdiques i festives, que no exigisquen un lloc tancat.

- Característiques constructives:

- Estructura: Obert als dos costats. Manteniment dels "ulls"
- Materials: Utilitzar al màxim els materials tradicionals del riurau: bigues de fusta, sostre de canyís, recuperar les teules que té i les que hi haja que afegir que siguen "teula vella". El terra si cal “empissar-lo”, fer-ho amb materials tradicionals, com rajoles de fang.

- Entorn:
- Banda Nord: Actuar sobre el desnivell i afavorir l'accés al riurau. Materials i manera de fer tradicionals i adequades a l'entorn (marge de pedra seca, rocalles...)
- Banda Oest: Zona d'ombra amb arbres autòctons i bancs
- Banda Sud: Espai obert amb algun arbre de fulla caduca, (també autòcton) en els extrems per fer ombra a l'estiu. Contemplar la possibilitat que aquell espai puga fer de "sequer" en un moment determinat
- Banda Est: Condicionar-la tot seguint els mateixos criteris de vegetació i materials.

Si calguera fer tanques o separacions, que es facen amb vegetació o fent murs de pedra seca. Mai elements com teles metàl·liques o plàstics.

- Altres:

Intentar recuperar el "fornet d'escaldar" o construir-lo de nou tot pensant en la possibilitat d'alguna activitat concreta com ara " la festa de l'escaldà" o semblant.

SEGON ANIVERSARI RIURAUS VIUS

Amb l'escenificació de l'espectacle "La pansa" per part del grup Terato Teatre de Pedreguer (vore foto) començava la festa del segon aniversari de Riuraus Vius al Riurau de Paco Puig (Jesús-Pobre) el passat diumenge 22 de febrer.

A l'acte varen assistir unes 100 persones i en ell es varen proclamar els socis d'honor 2009 a més de reconéixer la magnífica restauració del Riurau dels Servet, a Xaló, i l'èxit del programa "Els ulls de la Marina" de Punt 2.

La clausura de l'acte fou a càrrec de la Rondalla de Xaló, i en ell es varen poder degustar un vi d'honor i productes gastronòmics de la terra, gràcies a la generositat dels "Amics del Moscatell".

Des de l'associació Riuraus Vius esperem celebrar molts aniversaris més.

EL MUSEU DE LA PANSA DE RÒTOVA.

El periòdic Micro informa que la fase d’ajardinament del riurau de Ròtova va acabar els passats nadals. Es tracta d’un dels projectes més emblemàtics del municipi que es posarà en marxa durant esta legislatura en el moment en que es dote d’equipament interior, el qual correrà a carrec de l’ajuntament. L’acalde de Ròtova, Toni García, considera que l’última fase estarà a punt sobre el mes de març, moment en el qual es podrà començar a visitar.

Noticia apareguda al Micro, http://www.radiogandia.net/micro.pdf , sobre el Museu de la Pansa de Rotova

SE SALVARÀ EL RIURAU D’ARNAUDA DE XABIA

El riurau d’Arnauda de Xàbia, del segle XIX, és una magnífica mostra d’aquest tipus d’habitatge representatiu de l’època d’esplendor pansera. Es tracta d’un riurau amb la teulada a dues aigües i per tant amb ulls a dos costats. Són quinze arcs de mig punt que hi ha a cada banda més els quinze del centre, en total quaranta-cinc arcs de pedra tosca i mamposteria que descansen sobre unes columnes fetes amb blocs de tosca.

La seua bellesa i el seu valor patrimonial, exigien una conservació que ha estat en perill greu ja que el riurau, que legalment no està protegit, es troba dins d’una zona urbanitzable on hi ha previstes tres unitats d’actuació, una de les quals, la que afecta a la major part d’aquesta construcció popular, iniciarà ben prompte les obres.

Quan en Riuraus vius es va conéixer la situació esmentada, membres de l’associació van realitzar diverses entrevistes, una de les quals amb l’alcalde i concejala d’urbanisme de Xabia (Bloc-centristes), així com amb membres del PSOE d’aquella localitat.

La bona acollida que obtingué la demanda de Riuraus vius, que proposava una actuació urgent per salvar el riurau, no es corresponia amb les possibilitats econòmiques i legals reals que existien, segons deien els responsables de l’ajuntament, ja que la única solució passava per traslladar el riurau, peça a peça, a un altre lloc i reconstruir-lo i això es veia difícil d’assumir econòmicament.

Però quan es va fer públic el proper enviament de fons estatals als municipis i la necessitat de projectes que justificaren aquests fons, l’ajuntament de Xàbia va incloure el riurau d’Arnauda en el paquet d’accions a escometre. Se li ha assignat un pressupost de 90.000 euros i serà traslocat a un espai públic on podrà ser contemplat i utilitzat per a activitats diverses.

L’associació Riuraus vius ha transmés a la corporació municipal de Xàbia la seua satisfacció

VIDEO: LLIURAMENT DE PREMIS. PRIMER CONCURS DE FOTOGRAFIA

SOSTRE, 1r premi fotografia Riuraus Vius.

TONI CATALÀ: UN SOSTRE QUE ÉS L’INFINIT.

Lluís FORNÉS

Els riuraus no són passat, no són folklore, no són un món obsolet i caduc. Front al realisme folklòric, que és la idea imperant quan es parla del món dels riuraus, el Jurat dels 1rs premis de fotografia Riuraus Vius 2008, ha fet una passa avant i, mitjançant una exquisida sensibilitat artística, ha transportat els riuraus al futur. L’obra que ha presentat Toni Català, Sostre, no pertany al passat, no plora la nostàlgia, canta al futur, és art pur, i per tant etern, que suggerix, que convida a la reflexió, que estimula la retina a buscar, entre les ombres i la llum, alguna cosa més allà, que endinsa l’espectador en la profunditat de la suggerència i alhora l’eleva en un vol de sensacions indescriptibles. La lent refinada, màgica, de la càmera de Toni Català no ha captat un món de riuraus derrotats i inservibles, no ha captat la imatge fàcil i barata del riurau, tot al contrari: posant un punt en el realisme màgic, ens oferix un riurau suggerent, enèrgic i espiritual que convida a la reflexió i a l’expansió de l’ànima sobre el cercle inquietant que dibuixa en primer pla la teula àrab tancada per un gran molló de reminiscències telúriques. No hi ha un fornet d’escaldar sinó un altar on els follets, les fades i els gnoms, o nanets màgics, del Montgó baixen cada nit a celebrar els seus rituals. No hi ha un riurau sinó el temple on els esperits desitjosos de pau acudixen, quan romp el dia o quan cau la nit, a dipositar les seues esperances més preuades. No hi ha, encara que sí, un riurau, sinó una bella obra d’art.

VIDEO: EL GRAN RIURAU DE JESÚS-POBRE