RIURAUS I NAIES

Els grans riuraus solen trobar-se exempts, a soles al sequer, separats de la casa, pero la major part solen estar adossats, i, generalment, orientats al sud. N'hi ha molts que es troben davant de la porta principal de la casa, donat que les cases de camp solen construir-se en posició nord-sud, i això fa que se solga confondre el riurau amb la naia. La idea fonamental per a poder diferenciar-los és la funció per a la qual s'ha pensat la seua construcció. Així trobarem que els acabats són diferents. En el riurau tenim el sostre de canya sense pelar i a l'aire; el sòl, generalment, de terra; les parets amb la pedra a l'aire o mig lluïda arreu, etc. Generalment no hi compta massa l'estètica, encara que, com la generalització sempre sol ser falsa, cal dir que hi ha alguns riuraus amb importants elements que tenen com a finalitat l'ornamentació de la construcció. En la naia, en canvi, trobarem sempre que el sostre s'ha lluït per a tapar les canyes, el terra sol estar empedrat o empisat amb taulells, rajoles, etc; les parets, lluïdes i emblanquinades. El riurau ha de servir per a treballar; la naia forma part de l'habitatge i, per tant, és un lloc d'esplai, de reunió... encara que, a voltes, en la naia també es treballa, i el riurau servix com a lloc d'estar. Pero, per a fer-se una idea general, l'ús principal al qual són destinats els dos espais fa que hi haja una concepció estètica diferent per a l'un i l'altra.