dilluns, 13 d’octubre del 2008

SOSTRE, 1r premi fotografia Riuraus Vius.




TONI CATALÀ: UN SOSTRE QUE ÉS L’INFINIT.

Lluís FORNÉS

Els riuraus no són passat, no són folklore, no són un món obsolet i caduc. Front al realisme folklòric, que és la idea imperant quan es parla del món dels riuraus, el Jurat dels 1rs premis de fotografia Riuraus Vius 2008, ha fet una passa avant i, mitjançant una exquisida sensibilitat artística, ha transportat els riuraus al futur. L’obra que ha presentat Toni Català, Sostre, no pertany al passat, no plora la nostàlgia, canta al futur, és art pur, i per tant etern, que suggerix, que convida a la reflexió, que estimula la retina a buscar, entre les ombres i la llum, alguna cosa més allà, que endinsa l’espectador en la profunditat de la suggerència i alhora l’eleva en un vol de sensacions indescriptibles. La lent refinada, màgica, de la càmera de Toni Català no ha captat un món de riuraus derrotats i inservibles, no ha captat la imatge fàcil i barata del riurau, tot al contrari: posant un punt en el realisme màgic, ens oferix un riurau suggerent, enèrgic i espiritual que convida a la reflexió i a l’expansió de l’ànima sobre el cercle inquietant que dibuixa en primer pla la teula àrab tancada per un gran molló de reminiscències telúriques. No hi ha un fornet d’escaldar sinó un altar on els follets, les fades i els gnoms, o nanets màgics, del Montgó baixen cada nit a celebrar els seus rituals. No hi ha un riurau sinó el temple on els esperits desitjosos de pau acudixen, quan romp el dia o quan cau la nit, a dipositar les seues esperances més preuades. No hi ha, encara que sí, un riurau, sinó una bella obra d’art.

1 comentari:

Sgt. Pepper ha dit...

Estic d'acord en que la imatge de Toni Català és art pur, pero no hi ha imatge fàcil i barata de un riurau. Totes mereixen ser guardades

 
"); pageTracker._trackPageview();