REIVINDICAR ELS RIURAUS COM OBJECTE D’ESTUDI PRIORITARI

Lluís Fornés
L’any 2001, l’editorial Lanuza, especialitzada en llibres que anomena de “Bibliofília artesanal creativa” em va publicar el poemari Dotze acoconades dotzelines. Uns amics em van proposar de presentar-lo a Jesús Pobre, i els vaig dir que sí, pero que la condició era fer la presentació al riurau, que en aquell moment ja estava en un estat degradat que amenaçava ruïna. La idea, d’entrada els va semblar una barbaritat, pero prompte la van entendre, la van acceptar, i es van posar a adequar l’edifici per a l’esdeveniment. Era la meua forma personal de reivindicar-lo, de posar-lo davant de l’opinió pública, d’apel.lar a la consciència col.lectiva. I em va alegrar molt trobar un nucli de gent que comprenia la intenció. Era, també, la primera volta que es donava a entendre que els riuraus podien servir per a moltes coses, com així està demostrant-se. A gener de 2010, tenim la satisfacció de comprovar que el Gran Riurau del Senyor de Benissadeví ja està restaurat i a punt per a viure molts anys més.
Un riurau és una marca específica que estem en territori valencià, fàcilment identificable i altament simbòlic. Els riuraus formen part fonamental dels paissatges de l’ànima de la major part dels valencians i valencianes habitants de la costa mediterrània. Focalitzar l’interés en els nostres edificis emblemàtics era, i és, important, entre altres coses, perque tenen presència en la major part de la geografia valenciana -des de la Marina Baixa a Benicàssim, al nord de Castelló- són monuments simbòlics que tenen diversos continguts pertanyents a diferents branques de l’activitat humana, les quals poden ser estudiades en l’actualitat. El riurau és l’objecte focalitzador present en la geografia, en el paissatge, i formant part del medi ambient. En referència a ell podem parlar d’història, de poesia, de música, de cançons, d’etnografia, d’etnologia, de literatura, de llengua, d’economia… No hi ha molts més objectes de l’activitat humana que continguen tantes possibilitats per a les diferents branques del saber. Pero, això sí, l’eix central, material, físic, i simbòlic, és l’edifici emblemàtic: el riurau. I totes les activitats que s’han fet, i poden seguir fent-se al seu voltant, formen part del seu context. Algunes ja han sigut ben estudiades, altres han sigut cantades o contades pels literats, altres han sigut pintades o dibuixades, altres han sigut viscudes en el pla de l’economia… Considerades així, resulten coses, activitats, disperses. D’ací la proposta d’estudiar-los a partir de la riuralogia: http://riuralogia.blogspot.com Si el riurau fa d’element focalitzador, i sabem contextualitzar bé totes les activitats culturals i econòmiques que representa, aconseguirem, a llarg termini, tindre un corpus interessantíssim que ajudarà, i molt, a comprendre millor el poble valencià actual. Som les coses que fem. I si els valencians hem construït tants riuraus i hem viscut tants anys de, i en, les seues activitats, per algun motiu molt profund deu ser.
Per això era important presentar un poemari en un riurau: La paraula continua sent revolucionària.