PEDRO, EL PRESIDENT – PASODOBLE
Fa 1 setmana
dimecres, 27 de gener del 2010
dilluns, 25 de gener del 2010
Crònica del
III aniversari Riuraus Vius.
Dissabte 23 de gener 2010, es va celebrara l’assemblea anual ordinària de Riuraus Vius. En fer tres anys de mandat de la Junta Directiva, es va presentar la dimissió i es va constituir la nova, que queda de la següent manera: Presidenta, Pepa Cucó; Secretari, Lluís Fornés; tresorer Paco Puig; Vocals: Vicent Pérez, Antoni Alberola, Josep Marqués Costa, Josep Lluís Fornés Noguera.
En la sessió oberta al públic, que començà tot seguit, l’actriu Paqui Noguera va recitar diversos poemes d’Estellés, del Llibre de Dénia, editorial Marina Alta 1981, amb el títol “Sonets amb riuraus”, acompanyada pel membre del grup Al Tall Manolo Miralles.
A continuació, un audiovisual va presentar al públic l’estat de degradació en què es trobava el Gran Riurau del Senyor de Benissadeví i les diverses etapes de restauració, des del mes de maig 2009 a l’actualitat. Activitat que va donar pas a la proclamació com a Soci d’Honor de Riuraus Vius l’Associació de Veïns de Jesús Pobre, pel recolzament que ha fet en tot moment a les reivindicacions de Riuraus Vius quan es va demanar la restauració. La Presidenta, Pepa Cucó els va fer lliurament del pergamí de Soci d’Honor, per la defensa del riurau i també per la lluita que sempre ha dut a favor del paissatge de la població i del medi ambient. Andreu Costa, president de l’Associació de Veïns de Jesús Pobre, va donar les gràcies per la distinció i va manifestar la satisfacció de rebre’l, especialment considerant que l’Associació de Veïns és un organisme molt menut front a l’enorme acció que du endavant Riuraus Vius a “nivell internacional”, va dir, donat que és l’únic organisme en tot el món que es preocupa pels riuraus valencians.
Un altre audiovisual va informar els assistents del viatge que Riuraus Vius va fer al Mas del Fondo, Massarrojos, l’estiu del 2007 per a conéixer el Gran Riurau del Mas del Fondo, sens dubte un dels més grans existents hui en dia i més importants. La seua ubicació en terme municipal de la ciutat capicasal dels valencians encara li afegix més importància per la seua capacitat vertebradora del país. En paraules de la presidenta, Pepa Cucó, es va proclamar Socis d’Honor els germans Cortina Orts, per la conservació del mas, el riurau i l’entorn paissagístic que han sabut conservar. Va arreplegar el pergamí Héctor Cortina Orts, el qual va manifestar l’agraïment de la seua família. I va remarcar que l’espai del riurau que sempre havia servit per a emmagatzemar atifells i deixalles, actualment ha adquirit un caràcter nou: La seua família va celebrar una boda fa unes setmanes al mas, i van usar el riurau com a local del convit, cosa que va resultar tan insòlita com exitosa. També va expressar el seu desig de, només li arribe el temps de la jubilosa jubilació, dedicar-se al tema riurau en cos i ànima.
El Celler de la Marina, de Gata de Gorgos, va parlar per boca de Santi, el seu gerent, que va explicar la greu situació en què es troba el món de l’agricultura en la comarca actualment. I per fer un final més positiu va presentar uns quants vins, excel.lents, elaborats a la Marina Alta, que tot seguit els socis i simpatitzants assistents van passar a degustar, acompanyats de verdures, formatges i coques de la comarca.
III aniversari Riuraus Vius.
Dissabte 23 de gener 2010, es va celebrara l’assemblea anual ordinària de Riuraus Vius. En fer tres anys de mandat de la Junta Directiva, es va presentar la dimissió i es va constituir la nova, que queda de la següent manera: Presidenta, Pepa Cucó; Secretari, Lluís Fornés; tresorer Paco Puig; Vocals: Vicent Pérez, Antoni Alberola, Josep Marqués Costa, Josep Lluís Fornés Noguera.
En la sessió oberta al públic, que començà tot seguit, l’actriu Paqui Noguera va recitar diversos poemes d’Estellés, del Llibre de Dénia, editorial Marina Alta 1981, amb el títol “Sonets amb riuraus”, acompanyada pel membre del grup Al Tall Manolo Miralles.
A continuació, un audiovisual va presentar al públic l’estat de degradació en què es trobava el Gran Riurau del Senyor de Benissadeví i les diverses etapes de restauració, des del mes de maig 2009 a l’actualitat. Activitat que va donar pas a la proclamació com a Soci d’Honor de Riuraus Vius l’Associació de Veïns de Jesús Pobre, pel recolzament que ha fet en tot moment a les reivindicacions de Riuraus Vius quan es va demanar la restauració. La Presidenta, Pepa Cucó els va fer lliurament del pergamí de Soci d’Honor, per la defensa del riurau i també per la lluita que sempre ha dut a favor del paissatge de la població i del medi ambient. Andreu Costa, president de l’Associació de Veïns de Jesús Pobre, va donar les gràcies per la distinció i va manifestar la satisfacció de rebre’l, especialment considerant que l’Associació de Veïns és un organisme molt menut front a l’enorme acció que du endavant Riuraus Vius a “nivell internacional”, va dir, donat que és l’únic organisme en tot el món que es preocupa pels riuraus valencians.
Un altre audiovisual va informar els assistents del viatge que Riuraus Vius va fer al Mas del Fondo, Massarrojos, l’estiu del 2007 per a conéixer el Gran Riurau del Mas del Fondo, sens dubte un dels més grans existents hui en dia i més importants. La seua ubicació en terme municipal de la ciutat capicasal dels valencians encara li afegix més importància per la seua capacitat vertebradora del país. En paraules de la presidenta, Pepa Cucó, es va proclamar Socis d’Honor els germans Cortina Orts, per la conservació del mas, el riurau i l’entorn paissagístic que han sabut conservar. Va arreplegar el pergamí Héctor Cortina Orts, el qual va manifestar l’agraïment de la seua família. I va remarcar que l’espai del riurau que sempre havia servit per a emmagatzemar atifells i deixalles, actualment ha adquirit un caràcter nou: La seua família va celebrar una boda fa unes setmanes al mas, i van usar el riurau com a local del convit, cosa que va resultar tan insòlita com exitosa. També va expressar el seu desig de, només li arribe el temps de la jubilosa jubilació, dedicar-se al tema riurau en cos i ànima.
El Celler de la Marina, de Gata de Gorgos, va parlar per boca de Santi, el seu gerent, que va explicar la greu situació en què es troba el món de l’agricultura en la comarca actualment. I per fer un final més positiu va presentar uns quants vins, excel.lents, elaborats a la Marina Alta, que tot seguit els socis i simpatitzants assistents van passar a degustar, acompanyats de verdures, formatges i coques de la comarca.
dissabte, 23 de gener del 2010
REIVINDICAR ELS RIURAUS COM OBJECTE D’ESTUDI PRIORITARI
Lluís Fornés
L’any 2001, l’editorial Lanuza, especialitzada en llibres que anomena de “Bibliofília artesanal creativa” em va publicar el poemari Dotze acoconades dotzelines. Uns amics em van proposar de presentar-lo a Jesús Pobre, i els vaig dir que sí, pero que la condició era fer la presentació al riurau, que en aquell moment ja estava en un estat degradat que amenaçava ruïna. La idea, d’entrada els va semblar una barbaritat, pero prompte la van entendre, la van acceptar, i es van posar a adequar l’edifici per a l’esdeveniment. Era la meua forma personal de reivindicar-lo, de posar-lo davant de l’opinió pública, d’apel.lar a la consciència col.lectiva. I em va alegrar molt trobar un nucli de gent que comprenia la intenció. Era, també, la primera volta que es donava a entendre que els riuraus podien servir per a moltes coses, com així està demostrant-se. A gener de 2010, tenim la satisfacció de comprovar que el Gran Riurau del Senyor de Benissadeví ja està restaurat i a punt per a viure molts anys més.
Un riurau és una marca específica que estem en territori valencià, fàcilment identificable i altament simbòlic. Els riuraus formen part fonamental dels paissatges de l’ànima de la major part dels valencians i valencianes habitants de la costa mediterrània. Focalitzar l’interés en els nostres edificis emblemàtics era, i és, important, entre altres coses, perque tenen presència en la major part de la geografia valenciana -des de la Marina Baixa a Benicàssim, al nord de Castelló- són monuments simbòlics que tenen diversos continguts pertanyents a diferents branques de l’activitat humana, les quals poden ser estudiades en l’actualitat. El riurau és l’objecte focalitzador present en la geografia, en el paissatge, i formant part del medi ambient. En referència a ell podem parlar d’història, de poesia, de música, de cançons, d’etnografia, d’etnologia, de literatura, de llengua, d’economia… No hi ha molts més objectes de l’activitat humana que continguen tantes possibilitats per a les diferents branques del saber. Pero, això sí, l’eix central, material, físic, i simbòlic, és l’edifici emblemàtic: el riurau. I totes les activitats que s’han fet, i poden seguir fent-se al seu voltant, formen part del seu context. Algunes ja han sigut ben estudiades, altres han sigut cantades o contades pels literats, altres han sigut pintades o dibuixades, altres han sigut viscudes en el pla de l’economia… Considerades així, resulten coses, activitats, disperses. D’ací la proposta d’estudiar-los a partir de la riuralogia: http://riuralogia.blogspot.com Si el riurau fa d’element focalitzador, i sabem contextualitzar bé totes les activitats culturals i econòmiques que representa, aconseguirem, a llarg termini, tindre un corpus interessantíssim que ajudarà, i molt, a comprendre millor el poble valencià actual. Som les coses que fem. I si els valencians hem construït tants riuraus i hem viscut tants anys de, i en, les seues activitats, per algun motiu molt profund deu ser.
Per això era important presentar un poemari en un riurau: La paraula continua sent revolucionària.
Lluís Fornés
L’any 2001, l’editorial Lanuza, especialitzada en llibres que anomena de “Bibliofília artesanal creativa” em va publicar el poemari Dotze acoconades dotzelines. Uns amics em van proposar de presentar-lo a Jesús Pobre, i els vaig dir que sí, pero que la condició era fer la presentació al riurau, que en aquell moment ja estava en un estat degradat que amenaçava ruïna. La idea, d’entrada els va semblar una barbaritat, pero prompte la van entendre, la van acceptar, i es van posar a adequar l’edifici per a l’esdeveniment. Era la meua forma personal de reivindicar-lo, de posar-lo davant de l’opinió pública, d’apel.lar a la consciència col.lectiva. I em va alegrar molt trobar un nucli de gent que comprenia la intenció. Era, també, la primera volta que es donava a entendre que els riuraus podien servir per a moltes coses, com així està demostrant-se. A gener de 2010, tenim la satisfacció de comprovar que el Gran Riurau del Senyor de Benissadeví ja està restaurat i a punt per a viure molts anys més.
Un riurau és una marca específica que estem en territori valencià, fàcilment identificable i altament simbòlic. Els riuraus formen part fonamental dels paissatges de l’ànima de la major part dels valencians i valencianes habitants de la costa mediterrània. Focalitzar l’interés en els nostres edificis emblemàtics era, i és, important, entre altres coses, perque tenen presència en la major part de la geografia valenciana -des de la Marina Baixa a Benicàssim, al nord de Castelló- són monuments simbòlics que tenen diversos continguts pertanyents a diferents branques de l’activitat humana, les quals poden ser estudiades en l’actualitat. El riurau és l’objecte focalitzador present en la geografia, en el paissatge, i formant part del medi ambient. En referència a ell podem parlar d’història, de poesia, de música, de cançons, d’etnografia, d’etnologia, de literatura, de llengua, d’economia… No hi ha molts més objectes de l’activitat humana que continguen tantes possibilitats per a les diferents branques del saber. Pero, això sí, l’eix central, material, físic, i simbòlic, és l’edifici emblemàtic: el riurau. I totes les activitats que s’han fet, i poden seguir fent-se al seu voltant, formen part del seu context. Algunes ja han sigut ben estudiades, altres han sigut cantades o contades pels literats, altres han sigut pintades o dibuixades, altres han sigut viscudes en el pla de l’economia… Considerades així, resulten coses, activitats, disperses. D’ací la proposta d’estudiar-los a partir de la riuralogia: http://riuralogia.blogspot.com Si el riurau fa d’element focalitzador, i sabem contextualitzar bé totes les activitats culturals i econòmiques que representa, aconseguirem, a llarg termini, tindre un corpus interessantíssim que ajudarà, i molt, a comprendre millor el poble valencià actual. Som les coses que fem. I si els valencians hem construït tants riuraus i hem viscut tants anys de, i en, les seues activitats, per algun motiu molt profund deu ser.
Per això era important presentar un poemari en un riurau: La paraula continua sent revolucionària.
diumenge, 17 de gener del 2010
CELEBRACIÓ DEL III ANIVERSARI
Dissabte 23 de gener 2010.
Seu de l’associació C/ Major, 7, Jesús Pobre.
Finalitzada l’assemblea anual ordinària, tindran lloc els següents
Actes:
11h pausa-café.
11’30h Visita al riurau restaurat.
12h Tornarem a la seu, C/ Major,7.
Recital de Vicent Andrés Estellés: SONETS AMB RIURAU.
Veu: Paqui Noguera ; selecció musical: Manolo Miralles.
12’30h Audiovisuals dels Grans Riuraus premiats.
1h Proclamació dels Socis d’Honor de Riuraus Vius 2010.
Tot seguit, Santi Signes Monfort guiarà un TAST DE VINS VALENCIANS obsequi, per a la celebració, d’ El Celler de la Marina de Gata de Gorgos.
Riuraus Vius obsequiarà a socis i simpatitzants amb un picadeta.
Esteu convidats/dades.
Dissabte 23 de gener 2010.
Seu de l’associació C/ Major, 7, Jesús Pobre.
Finalitzada l’assemblea anual ordinària, tindran lloc els següents
Actes:
11h pausa-café.
11’30h Visita al riurau restaurat.
12h Tornarem a la seu, C/ Major,7.
Recital de Vicent Andrés Estellés: SONETS AMB RIURAU.
Veu: Paqui Noguera ; selecció musical: Manolo Miralles.
12’30h Audiovisuals dels Grans Riuraus premiats.
1h Proclamació dels Socis d’Honor de Riuraus Vius 2010.
Tot seguit, Santi Signes Monfort guiarà un TAST DE VINS VALENCIANS obsequi, per a la celebració, d’ El Celler de la Marina de Gata de Gorgos.
Riuraus Vius obsequiarà a socis i simpatitzants amb un picadeta.
Esteu convidats/dades.
divendres, 8 de gener del 2010
RENOVACIÓ DE LA JUNTA DIRECTIVA DE RIURAUS VIUS
Com ja vam comunicar a tots els socis i sòcies en un escrit anterior, en complir-se tres anys de mandat, cal procedir a renovar la Junta Directiva. El proper dia 23 de gener tindrà lloc l’elecció de la nova Junta. Com marquen els Estatuts, hi ha un termini de 15 dies per a la presentació de candidatures que s’obri amb data d’avui i finalitzarà el proper dia 22 de gener a les 24 hores.
Els requisits per a presentar candidatures són: ser soci/a de Riuraus Vius i estar al dia en el pagament de les quotes. Les persones que es vullguen presentar ho han de fer donant el nom, cognoms, adreça, i DNI.
Les candidatures es poden presentar via correu electrònic, a riurausvius@hotmail.com , o directament a la seu de l’associació, C/ Major, 7 de Jesús Pobre.
L’assemblea tindrà lloc el proper dissabte 23 de gener de 2010 a les 9’30h per primera convocatòria i a les 10h per segona.
Acabada l'assemblea, començaran els actes de celebració del III aniversari de Riuraus Vius.
La presidenta:
Josepa Cucó Giner
Jesús Pobre, 8 de gener 2010.
Com ja vam comunicar a tots els socis i sòcies en un escrit anterior, en complir-se tres anys de mandat, cal procedir a renovar la Junta Directiva. El proper dia 23 de gener tindrà lloc l’elecció de la nova Junta. Com marquen els Estatuts, hi ha un termini de 15 dies per a la presentació de candidatures que s’obri amb data d’avui i finalitzarà el proper dia 22 de gener a les 24 hores.
Els requisits per a presentar candidatures són: ser soci/a de Riuraus Vius i estar al dia en el pagament de les quotes. Les persones que es vullguen presentar ho han de fer donant el nom, cognoms, adreça, i DNI.
Les candidatures es poden presentar via correu electrònic, a riurausvius@hotmail.com , o directament a la seu de l’associació, C/ Major, 7 de Jesús Pobre.
L’assemblea tindrà lloc el proper dissabte 23 de gener de 2010 a les 9’30h per primera convocatòria i a les 10h per segona.
Acabada l'assemblea, començaran els actes de celebració del III aniversari de Riuraus Vius.
La presidenta:
Josepa Cucó Giner
Jesús Pobre, 8 de gener 2010.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
