RIURAUS I NAIES

Els grans riuraus solen trobar-se exempts, a soles al sequer, separats de la casa, pero la major part solen estar adossats, i, generalment, orientats al sud. N'hi ha molts que es troben davant de la porta principal de la casa, donat que les cases de camp solen construir-se en posició nord-sud, i això fa que se solga confondre el riurau amb la naia. La idea fonamental per a poder diferenciar-los és la funció per a la qual s'ha pensat la seua construcció. Així trobarem que els acabats són diferents. En el riurau tenim el sostre de canya sense pelar i a l'aire; el sòl, generalment, de terra; les parets amb la pedra a l'aire o mig lluïda arreu, etc. Generalment no hi compta massa l'estètica, encara que, com la generalització sempre sol ser falsa, cal dir que hi ha alguns riuraus amb importants elements que tenen com a finalitat l'ornamentació de la construcció. En la naia, en canvi, trobarem sempre que el sostre s'ha lluït per a tapar les canyes, el terra sol estar empedrat o empisat amb taulells, rajoles, etc; les parets, lluïdes i emblanquinades. El riurau ha de servir per a treballar; la naia forma part de l'habitatge i, per tant, és un lloc d'esplai, de reunió... encara que, a voltes, en la naia també es treballa, i el riurau servix com a lloc d'estar. Pero, per a fer-se una idea general, l'ús principal al qual són destinats els dos espais fa que hi haja una concepció estètica diferent per a l'un i l'altra.

Extensió i localització dels riuraus valencians

La Marina Alta és el lloc on més riuraus es troben encara hui en dia perquè el port de Dénia va ser el centre de l'activitat econòmica que va generar la pansa escaldada. No obstant això, moltes comarques valencianes van tindre activitats relacionades amb el raïm de moscatell, i encara hui perduren els riuraus. De la Marina Baixa sembla que ja han desaparegut, pero actualment hi ha riuraus a la Safor, la Vall d'Albaida, La Ribera, l'Horta Nord... i a San Juan, a l'Argentina. Allà els van dur els valencians de la Marina que van emigrar el segle passat. Els riuraus i la seua activitat econòmica es van estendre per la major part de les comarques valencianes i, com hem dit, van arribar a l'altra banda del món, de la mà dels valencians que buscaven una vida millor en les terres fèrtils argentines. La seua activitat, tot i ser molt ecològica i molt respectuosa amb el medi ambient, va produir una gran riquesa als valencians, per això actualment estem obrint un cercle d'estudis sobre els nostres monuments simbòlics més emblemàtics i el seu context.

RIURAUS: Ecologia, economia, creativitat, indústria, història, arquitectura...

Els emblemàtics monuments valencians que anomenem riuraus són el símbol actual d'un model de vida ecològica que, alhora, va ser també un motor de primera magnitud per a l'economia valenciana. El port de Dénia, convertit en el més important del moment, embarcava milers i milers de quintars de pansa que corria per mig món, impulsant així l'economia valenciana d'una manera espectacular. Diverses indústries es crearen, o impulsaren la seua activitat, a partir de l'espectacular canvi que es va produir amb l'escaldat del raïm: Barxes, cabassos, capells, caixes de fusta... La indústria del dolç anglés, el plum cake, també va ser dependent de la producció de pansa valenciana durant molt de temps.
Ecologia, respecte integral de la natura, economia productiva forta, desenvolupament dels transports, impuls espectacular d'indústries... Tot això es va produir amb el canvi de la producció de l'adzabib al raïm escaldat que van capitanejar Dénia i la comarca de la Marina Alta. Per tot això, i més que no es pot contar en un breu espai, els riuraus valencians cal que es conserven com a símbol i memòria col.lectiva.