CRITERIS PER A LA REHABILITACIÓ DE RIURAUS
PREÀMBUL
La Junta Directiva de l’associació Riuraus Vius, davant del buit que hi ha en matèria de rehabilitació de riuraus, i després de trobar-nos amb diversos socis i simpatitzants que els necessiten i ens els demanen, ens trobem en l’obligació de poder donar resposta a les peticions que tenim.
Després de consultar amb diversos experts, la Junta Directiva decidix elaborar un seguit de criteris amplis, on queden reflectides aquelles idees orientatives que poden servir per a la rehabilitació dels riuraus.
Actualment, rehabilitar un riurau significa salvar-lo d’assolar-se i fer així que la seua vida es prolongue durant anys. No obstant, els riuraus que es rehabiliten ara es destinen, o es poden destinar, a finalitats diverses, les quals són diferents d’aquelles que es troben al seu origen: l’elaboració i secat de la pansa. Per eixa raó, i en virtut d’allò que ha de ser la nova vida a la qual serà destinat el riurau, poden variar els materials a utilitzar, però tal variació ha d’estar sempre dins d’uns paràmetres que, tot i ser amplis, no trenquen l’esperit i l’estètica que correspon al tipus de societat en la qual van nàixer: la societat tradicional valenciana. I, en cas d’usar-ne de nous, que responguen a criteris estètics més que a interessos crematísitcs.
A l’hora de pensar a rehabilitat un riurau cal, sobretot, posar en valor l’edifici i ser respectuós amb ell. Si s’ha de fer obra nova (per exemple una paret, un afegit, posar llum, fer una rampa d’accés per a minusvàlids...) l’obra nova no deu prevaldre per damunt de l’obra antiga, per tant, s’haurà de fer amb discreció. Si s’utilitzen elements nous -ja siga rajola de fang o pis de formigó, ferro o vidre- que l’obra nova siga essencialment reversible, és a dir, que afecte en la menor mesura possible l’edifici original i si algun dia es vol eliminar que no deixe empremptes. De totes formes, el problema no es troba tant en els materials a utilitzar com en la concepció. És molt recomanable tindre en compte els tres conceptes que hem explicitat: Respecte, discreció, reversibilitat.
NO ÉS RECOMANABLE,
Per a rehabilitar un riurau, no es recomanable usar certs productes actuals com ceràmica de gres o rajoles vidrades per al terra, o vigues de formigó per al sostre, que no tenen cap de connexió amb l’estètica i els tipus de construcció propi del moment de l’aparició i desenvolupament dels riuraus. Fidels a aquest esperit pensem que es preferible que els elements que han de quedar a la vista estiguen en consonància amb el món estètic dels segles XVIII, XIX i primera meitat del XX. L’arquitectura popular coneix la perfecció del treball i cal tendir cap a ella, usant els materials que més d’acord estiguen amb a la tradició.
Sembla, en canvi, perfectament tolerable l’ús d’impermeablitzants per a la teulada i altres elements que queden amagats i servixen per a amillorar les condicions de l’edifici.
IL.LUMINACIÓ.
És evident que ara els riuraus que es rehabiliten s’hauran d’il.luminar, però, una mínima sensibilitat al respecte demana que la il.luminació siga discreta, això no lleva que puga tindre preses de llum per si es vol utilitzar el riurau per a desenvolupar actes culturals, cívics, etc. que necessiten molts quilovats en casos puntuals.
ÉS RECOMANABLE
Usar teules àrabs per a cobrir la teulada, que, a la part de dins ha de tindre canyes, que poden ser sense pelar o pelades, depenent de l’ús i el caràcter estètic que se li vullga donar al riurau. També es recomana posar bigues i jàsenes de fusta. La pedra i la tosca són característiques de les nostres edificacions més emblemàticques. I per a cobrir el terra són aconsellables les rajoletes de fang. Les bigues, les jàsenes, la tosca i la pedra, en els riuraus, són elements decoratius per se i es preferible que estiguen a l’aire que recoberts de qualsevol material.
Encara que els riuraus han sigut llocs destinats al treball, i, a diferència de la naia, més descuidats, alguns presenten elements artístics que es pot recomanar imitar actualment, com ara, columnes de formes clàssiques, amb basa, fust i capitell, que solien ser de pedra tallada, de tosca, etc.
LA PRÀCTICA que hem tingut amb la rehabilitació del Gran Riurau del Senyor de Benissadeví a Jesús-Pobre, poble on té la seu la nostra associació, i, per tant, hem pogut seguir més de prop els treballs, ens du a concloure que la rehabilitació d’un riurau, amb la manca de criteris que tenim actualment, no és gens fàcil. I encara que, al nostre entendre, la rehabilitació que s’ha fet ací no és del tot satisfactòria, considerem que és un exemple rehabilitador que es pot recomanar, aprofitant, amb criteri, els encerts i els errors que s’hi han comés.
Aquelles persones que necessiten més informació al respecte poden adreçar-se al nostre correu-e i seran ateses amb molt de gust: riurausvius@hotmail.com
La Junta Directiva de Riuraus Vius
Febrer 2011.
Toni Arques, llum de les Fogueres.
Fa 3 mesos
