Extensió i localització dels riuraus valencians

La Marina Alta és el lloc on més riuraus es troben encara hui en dia perquè el port de Dénia va ser el centre de l'activitat econòmica que va generar la pansa escaldada. No obstant això, moltes comarques valencianes van tindre activitats relacionades amb el raïm de moscatell, i encara hui perduren els riuraus. De la Marina Baixa sembla que ja han desaparegut, pero actualment hi ha riuraus a la Safor, la Vall d'Albaida, La Ribera, l'Horta Nord... i a San Juan, a l'Argentina. Allà els van dur els valencians de la Marina que van emigrar el segle passat. Els riuraus i la seua activitat econòmica es van estendre per la major part de les comarques valencianes i, com hem dit, van arribar a l'altra banda del món, de la mà dels valencians que buscaven una vida millor en les terres fèrtils argentines. La seua activitat, tot i ser molt ecològica i molt respectuosa amb el medi ambient, va produir una gran riquesa als valencians, per això actualment estem obrint un cercle d'estudis sobre els nostres monuments simbòlics més emblemàtics i el seu context.

Riurau: escriptura i pronúncia

RIURAU es pronuncia com RURAL, amb la segona 'r' suau, per tota la Marina Alta, excepte a Gata de Gorgos que pronuncien 'RISAU'. Una forma i l'altra tenen la mateixa procedència. RURAL és un adjectiu; RIURAU, RISAU, un adjectiu substantivat. La forma que trobem escrita en tots els diccionaris, per a descriure els emblemàtics monuments valencians, és RIURAU.

RIURAU, RISAU, RURAL, RURAU.