ZEINA – MARCHA MORA
Fa 1 any
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris riurau. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris riurau. Mostrar tots els missatges
dijous, 29 d’abril del 2010
dijous, 3 de desembre del 2009
EL GRAN RIURAU DE JESÚS-POBRE RESTAURAT
Si voleu comparar este video amb l'estat anterior del riurau, punxeu ací.
dijous, 28 de maig del 2009
PROGRAMA DE LES SEGONES JORNADES SOBRE EL RIURAU A BENISSA
Després de la primera experiència l’any 2008, presentem
la II Jornada sobre el Riurau, amb el títol El riurau:
evolució d’un espai de vida i treball. Perspectives de
futur. El curs pretén oferir una perspectiva històrica,
antropològica i geogràfica del riurau com a espai de
vida i treball i la seua evolució i visió en clau de futur.
PROGRAMA
Divendres, 19 de juny
18’00 h Recepció de participants i lliurament de
documentació.
18’30 h Inauguració.
19’00 h Recursos territorials, identitat i desenvolupament
local. Antonio Martínez Puche. Universitat
d’Alacant.
20’00 h La pansa als audiovisuals. Un món oblidat.
Carlos Fuster Montagud. Arqueòleg i Tècnic en
Patrimoni.
21’00 h Actuació de jazz a càrrec de l’Escola de Música
Moderna Sifasol (Benissa).
Dissabte, 20 de juny
09’00 h Recepció de participants.
09’30 h Els riuraus: vida i paisatge en el record. Fernando
Sendra Bañuls. Universitat Politècnica de València.
10’15 h Què era, què és i què serà el paisatge dels
riuraus. Emili Portes Giménez. Agrupació
d’Arquitectes pel Paisatge.
11’00 h Pausa-café.
11’30 h La catalogació com a element de protecció.
Francesc Llop i Bayo. Conselleria de Cultura i
Esport. Generalitat Valenciana.
12’30 h Taula redona: la restauració dels riuraus. Josep
Ivars Pérez. Arquitecte. Projecte de restauració
del riurau de Teulada. Melchor Monleón
Doménech. Arquitecte. Projecte de restauració
del riurau de Ròtova.
14’00 h Descans.
16’30 h Visions des d’un usuari de l’espai dels riuraus.
Juan José Chiarri Sanz. Tècnic Argícola.
17’15 h L’ecomuseu Vernissa Viu, un camí per gestionar
i viure el patrimoni. Col·lectiu Vall de Vernissa.
18’00 h Conclusions.
18’30 h Lliurament de certificats.
Informació sobre crèdit de lliure opció / Certificat ICE:
Seu Universitària de la Marina
Carrer Puríssima, 57-59
03720 Benissa
Telèfon 96 573 35 62
Fax 96 573 04 22
Correu-e: seu.benissa@ua.es
Horari d’atenció: de dilluns a divendres,
de 10 a 14 hores
Carrer Puríssima, 57-59
03720 Benissa
Telèfon 96 573 35 62
Fax 96 573 04 22
Correu-e: seu.benissa@ua.es
Horari d’atenció: de dilluns a divendres,
de 10 a 14 hores
Inscripció lliure:
Centre Cultural de Benissa
Carrer Pare Andreu Ivars, 21-2n
03720 Benissa
Telèfon 96 573 13 13
Fax 96 573 34 33
Correu-e: centrecultural@ayto-benissa.es
Horari d’atenció: de dilluns a divendres,
de 9 a 14 hores
divendres, 3 d’abril del 2009
Proposta que fa l'associació RIURAUS VIUS sobre la rehabilitació del riurau de Jesús Pobre.
El gran riurau de Jesús Pobre ha de ser un element de la memòria col·lectiva, un referent del passat pròxim a contemplar i comprendre. Pensem que la rehabilitació ha de tindre en compte aquest aspecte. En conseqüència des de RIURAUS VIUS proposem que ES MANTINGUEN AL MÀXIM LES CARACTERÍSTIQUES PRÒPIES DEL RIURAU.
L'ús que se li hauria de donar és el de zona pública de trobada per realitzar activitas culturals i tradicionals, lúdiques i festives, que no exigisquen un lloc tancat.
- Característiques constructives:
- Estructura: Obert als dos costats. Manteniment dels "ulls"
- Materials: Utilitzar al màxim els materials tradicionals del riurau: bigues de fusta, sostre de canyís, recuperar les teules que té i les que hi haja que afegir que siguen "teula vella". El terra si cal “empissar-lo”, fer-ho amb materials tradicionals, com rajoles de fang.
- Entorn:
- Banda Nord: Actuar sobre el desnivell i afavorir l'accés al riurau. Materials i manera de fer tradicionals i adequades a l'entorn (marge de pedra seca, rocalles...)
- Banda Oest: Zona d'ombra amb arbres autòctons i bancs
- Banda Sud: Espai obert amb algun arbre de fulla caduca, (també autòcton) en els extrems per fer ombra a l'estiu. Contemplar la possibilitat que aquell espai puga fer de "sequer" en un moment determinat
- Banda Est: Condicionar-la tot seguint els mateixos criteris de vegetació i materials.
Si calguera fer tanques o separacions, que es facen amb vegetació o fent murs de pedra seca. Mai elements com teles metàl·liques o plàstics.
- Altres:
Intentar recuperar el "fornet d'escaldar" o construir-lo de nou tot pensant en la possibilitat d'alguna activitat concreta com ara " la festa de l'escaldà" o semblant.
L'ús que se li hauria de donar és el de zona pública de trobada per realitzar activitas culturals i tradicionals, lúdiques i festives, que no exigisquen un lloc tancat.
- Característiques constructives:
- Estructura: Obert als dos costats. Manteniment dels "ulls"
- Materials: Utilitzar al màxim els materials tradicionals del riurau: bigues de fusta, sostre de canyís, recuperar les teules que té i les que hi haja que afegir que siguen "teula vella". El terra si cal “empissar-lo”, fer-ho amb materials tradicionals, com rajoles de fang.
- Entorn:
- Banda Nord: Actuar sobre el desnivell i afavorir l'accés al riurau. Materials i manera de fer tradicionals i adequades a l'entorn (marge de pedra seca, rocalles...)
- Banda Oest: Zona d'ombra amb arbres autòctons i bancs
- Banda Sud: Espai obert amb algun arbre de fulla caduca, (també autòcton) en els extrems per fer ombra a l'estiu. Contemplar la possibilitat que aquell espai puga fer de "sequer" en un moment determinat
- Banda Est: Condicionar-la tot seguint els mateixos criteris de vegetació i materials.
Si calguera fer tanques o separacions, que es facen amb vegetació o fent murs de pedra seca. Mai elements com teles metàl·liques o plàstics.
- Altres:
Intentar recuperar el "fornet d'escaldar" o construir-lo de nou tot pensant en la possibilitat d'alguna activitat concreta com ara " la festa de l'escaldà" o semblant.
dilluns, 19 de gener del 2009
EL MUSEU DE LA PANSA DE RÒTOVA.
El periòdic Micro informa que la fase d’ajardinament del riurau de Ròtova va acabar els passats nadals. Es tracta d’un dels projectes més emblemàtics del municipi que es posarà en marxa durant esta legislatura en el moment en que es dote d’equipament interior, el qual correrà a carrec de l’ajuntament. L’acalde de Ròtova, Toni García, considera que l’última fase estarà a punt sobre el mes de març, moment en el qual es podrà començar a visitar.
Noticia apareguda al Micro, http://www.radiogandia.net/micro.pdf , sobre el Museu de la Pansa de Rotova
Noticia apareguda al Micro, http://www.radiogandia.net/micro.pdf , sobre el Museu de la Pansa de Rotova
diumenge, 18 de gener del 2009
SE SALVARÀ EL RIURAU D’ARNAUDA DE XABIA
El riurau d’Arnauda de Xàbia, del segle XIX, és una magnífica mostra d’aquest tipus d’habitatge representatiu de l’època d’esplendor pansera. Es tracta d’un riurau amb la teulada a dues aigües i per tant amb ulls a dos costats. Són quinze arcs de mig punt que hi ha a cada banda més els quinze del centre, en total quaranta-cinc arcs de pedra tosca i mamposteria que descansen sobre unes columnes fetes amb blocs de tosca.
La seua bellesa i el seu valor patrimonial, exigien una conservació que ha estat en perill greu ja que el riurau, que legalment no està protegit, es troba dins d’una zona urbanitzable on hi ha previstes tres unitats d’actuació, una de les quals, la que afecta a la major part d’aquesta construcció popular, iniciarà ben prompte les obres.
Quan en Riuraus vius es va conéixer la situació esmentada, membres de l’associació van realitzar diverses entrevistes, una de les quals amb l’alcalde i concejala d’urbanisme de Xabia (Bloc-centristes), així com amb membres del PSOE d’aquella localitat.
La bona acollida que obtingué la demanda de Riuraus vius, que proposava una actuació urgent per salvar el riurau, no es corresponia amb les possibilitats econòmiques i legals reals que existien, segons deien els responsables de l’ajuntament, ja que la única solució passava per traslladar el riurau, peça a peça, a un altre lloc i reconstruir-lo i això es veia difícil d’assumir econòmicament.
Però quan es va fer públic el proper enviament de fons estatals als municipis i la necessitat de projectes que justificaren aquests fons, l’ajuntament de Xàbia va incloure el riurau d’Arnauda en el paquet d’accions a escometre. Se li ha assignat un pressupost de 90.000 euros i serà traslocat a un espai públic on podrà ser contemplat i utilitzat per a activitats diverses.
L’associació Riuraus vius ha transmés a la corporació municipal de Xàbia la seua satisfacció
La seua bellesa i el seu valor patrimonial, exigien una conservació que ha estat en perill greu ja que el riurau, que legalment no està protegit, es troba dins d’una zona urbanitzable on hi ha previstes tres unitats d’actuació, una de les quals, la que afecta a la major part d’aquesta construcció popular, iniciarà ben prompte les obres.
Quan en Riuraus vius es va conéixer la situació esmentada, membres de l’associació van realitzar diverses entrevistes, una de les quals amb l’alcalde i concejala d’urbanisme de Xabia (Bloc-centristes), així com amb membres del PSOE d’aquella localitat.
La bona acollida que obtingué la demanda de Riuraus vius, que proposava una actuació urgent per salvar el riurau, no es corresponia amb les possibilitats econòmiques i legals reals que existien, segons deien els responsables de l’ajuntament, ja que la única solució passava per traslladar el riurau, peça a peça, a un altre lloc i reconstruir-lo i això es veia difícil d’assumir econòmicament.
Però quan es va fer públic el proper enviament de fons estatals als municipis i la necessitat de projectes que justificaren aquests fons, l’ajuntament de Xàbia va incloure el riurau d’Arnauda en el paquet d’accions a escometre. Se li ha assignat un pressupost de 90.000 euros i serà traslocat a un espai públic on podrà ser contemplat i utilitzat per a activitats diverses.
L’associació Riuraus vius ha transmés a la corporació municipal de Xàbia la seua satisfacció
dimarts, 14 d’octubre del 2008
dilluns, 13 d’octubre del 2008
SOSTRE, 1r premi fotografia Riuraus Vius.
TONI CATALÀ: UN SOSTRE QUE ÉS L’INFINIT.
Lluís FORNÉS
Els riuraus no són passat, no són folklore, no són un món obsolet i caduc. Front al realisme folklòric, que és la idea imperant quan es parla del món dels riuraus, el Jurat dels 1rs premis de fotografia Riuraus Vius 2008, ha fet una passa avant i, mitjançant una exquisida sensibilitat artística, ha transportat els riuraus al futur. L’obra que ha presentat Toni Català, Sostre, no pertany al passat, no plora la nostàlgia, canta al futur, és art pur, i per tant etern, que suggerix, que convida a la reflexió, que estimula la retina a buscar, entre les ombres i la llum, alguna cosa més allà, que endinsa l’espectador en la profunditat de la suggerència i alhora l’eleva en un vol de sensacions indescriptibles. La lent refinada, màgica, de la càmera de Toni Català no ha captat un món de riuraus derrotats i inservibles, no ha captat la imatge fàcil i barata del riurau, tot al contrari: posant un punt en el realisme màgic, ens oferix un riurau suggerent, enèrgic i espiritual que convida a la reflexió i a l’expansió de l’ànima sobre el cercle inquietant que dibuixa en primer pla la teula àrab tancada per un gran molló de reminiscències telúriques. No hi ha un fornet d’escaldar sinó un altar on els follets, les fades i els gnoms, o nanets màgics, del Montgó baixen cada nit a celebrar els seus rituals. No hi ha un riurau sinó el temple on els esperits desitjosos de pau acudixen, quan romp el dia o quan cau la nit, a dipositar les seues esperances més preuades. No hi ha, encara que sí, un riurau, sinó una bella obra d’art.
Lluís FORNÉS
Els riuraus no són passat, no són folklore, no són un món obsolet i caduc. Front al realisme folklòric, que és la idea imperant quan es parla del món dels riuraus, el Jurat dels 1rs premis de fotografia Riuraus Vius 2008, ha fet una passa avant i, mitjançant una exquisida sensibilitat artística, ha transportat els riuraus al futur. L’obra que ha presentat Toni Català, Sostre, no pertany al passat, no plora la nostàlgia, canta al futur, és art pur, i per tant etern, que suggerix, que convida a la reflexió, que estimula la retina a buscar, entre les ombres i la llum, alguna cosa més allà, que endinsa l’espectador en la profunditat de la suggerència i alhora l’eleva en un vol de sensacions indescriptibles. La lent refinada, màgica, de la càmera de Toni Català no ha captat un món de riuraus derrotats i inservibles, no ha captat la imatge fàcil i barata del riurau, tot al contrari: posant un punt en el realisme màgic, ens oferix un riurau suggerent, enèrgic i espiritual que convida a la reflexió i a l’expansió de l’ànima sobre el cercle inquietant que dibuixa en primer pla la teula àrab tancada per un gran molló de reminiscències telúriques. No hi ha un fornet d’escaldar sinó un altar on els follets, les fades i els gnoms, o nanets màgics, del Montgó baixen cada nit a celebrar els seus rituals. No hi ha un riurau sinó el temple on els esperits desitjosos de pau acudixen, quan romp el dia o quan cau la nit, a dipositar les seues esperances més preuades. No hi ha, encara que sí, un riurau, sinó una bella obra d’art.
dimarts, 16 de setembre del 2008
dimarts, 9 de setembre del 2008
TROBEN RESTES D'UN RIURAU A XERESA
La revista Safor Guia informa que s’ha trobat un riurau en
Per a vore l’article complet, punxeu ací.
dimecres, 11 de juny del 2008
1ª Jornada sobre el riurau. Benissa, seu universitària
Dissabte, 7 de juny 2008, va tindre lloc a la seu universitària de Benissa la '1ª Jornada sobre el riurau'. Per primera volta diversos especialistes raonaven sobre un objecte d'estudi fins ara oblidat: el riurau. L'èxit de públic, que va omplir de gom a gom la sala, va ser tan aclaparador que no es pot descartar una segona cita per a l'any vinent. L'associació Riuraus Vius comprovem, una volta més, que el nostre naixement no ha sigut de bades; feia falta estimular l'interés pels monuments valencians emblemàtics, oblidats durant tants anys. La cita per a 2009 ja està preparant-se.
diumenge, 11 de maig del 2008
RIURAUS I NAIES
Els grans riuraus solen trobar-se exempts, a soles al sequer, separats de la casa, pero la major part solen estar adossats, i, generalment, orientats al sud. N'hi ha molts que es troben davant de la porta principal de la casa, donat que les cases de camp solen construir-se en posició nord-sud, i això fa que se solga confondre el riurau amb la naia. La idea fonamental per a poder diferenciar-los és la funció per a la qual s'ha pensat la seua construcció. Així trobarem que els acabats són diferents. En el riurau tenim el sostre de canya sense pelar i a l'aire; el sòl, generalment, de terra; les parets amb la pedra a l'aire o mig lluïda arreu, etc. Generalment no hi compta massa l'estètica, encara que, com la generalització sempre sol ser falsa, cal dir que hi ha alguns riuraus amb importants elements que tenen com a finalitat l'ornamentació de la construcció. En la naia, en canvi, trobarem sempre que el sostre s'ha lluït per a tapar les canyes, el terra sol estar empedrat o empisat amb taulells, rajoles, etc; les parets, lluïdes i emblanquinades. El riurau ha de servir per a treballar; la naia forma part de l'habitatge i, per tant, és un lloc d'esplai, de reunió... encara que, a voltes, en la naia també es treballa, i el riurau servix com a lloc d'estar. Pero, per a fer-se una idea general, l'ús principal al qual són destinats els dos espais fa que hi haja una concepció estètica diferent per a l'un i l'altra.
dissabte, 10 de maig del 2008
Extensió i localització dels riuraus valencians
La Marina Alta és el lloc on més riuraus es troben encara hui en dia perquè el port de Dénia va ser el centre de l'activitat econòmica que va generar la pansa escaldada. No obstant això, moltes comarques valencianes van tindre activitats relacionades amb el raïm de moscatell, i encara hui perduren els riuraus. De la Marina Baixa sembla que ja han desaparegut, pero actualment hi ha riuraus a la Safor, la Vall d'Albaida, La Ribera, l'Horta Nord... i a San Juan, a l'Argentina. Allà els van dur els valencians de la Marina que van emigrar el segle passat. Els riuraus i la seua activitat econòmica es van estendre per la major part de les comarques valencianes i, com hem dit, van arribar a l'altra banda del món, de la mà dels valencians que buscaven una vida millor en les terres fèrtils argentines. La seua activitat, tot i ser molt ecològica i molt respectuosa amb el medi ambient, va produir una gran riquesa als valencians, per això actualment estem obrint un cercle d'estudis sobre els nostres monuments simbòlics més emblemàtics i el seu context.
La Marina Alta és el lloc on més riuraus es troben encara hui en dia perquè el port de Dénia va ser el centre de l'activitat econòmica que va generar la pansa escaldada. No obstant això, moltes comarques valencianes van tindre activitats relacionades amb el raïm de moscatell, i encara hui perduren els riuraus. De la Marina Baixa sembla que ja han desaparegut, pero actualment hi ha riuraus a la Safor, la Vall d'Albaida, La Ribera, l'Horta Nord... i a San Juan, a l'Argentina. Allà els van dur els valencians de la Marina que van emigrar el segle passat. Els riuraus i la seua activitat econòmica es van estendre per la major part de les comarques valencianes i, com hem dit, van arribar a l'altra banda del món, de la mà dels valencians que buscaven una vida millor en les terres fèrtils argentines. La seua activitat, tot i ser molt ecològica i molt respectuosa amb el medi ambient, va produir una gran riquesa als valencians, per això actualment estem obrint un cercle d'estudis sobre els nostres monuments simbòlics més emblemàtics i el seu context.
diumenge, 4 de maig del 2008
RIURAUS: Ecologia, economia, creativitat, indústria, història, arquitectura...
Els emblemàtics monuments valencians que anomenem riuraus són el símbol actual d'un model de vida ecològica que, alhora, va ser també un motor de primera magnitud per a l'economia valenciana. El port de Dénia, convertit en el més important del moment, embarcava milers i milers de quintars de pansa que corria per mig món, impulsant així l'economia valenciana d'una manera espectacular. Diverses indústries es crearen, o impulsaren la seua activitat, a partir de l'espectacular canvi que es va produir amb l'escaldat del raïm: Barxes, cabassos, capells, caixes de fusta... La indústria del dolç anglés, el plum cake, també va ser dependent de la producció de pansa valenciana durant molt de temps.
Ecologia, respecte integral de la natura, economia productiva forta, desenvolupament dels transports, impuls espectacular d'indústries... Tot això es va produir amb el canvi de la producció de l'adzabib al raïm escaldat que van capitanejar Dénia i la comarca de la Marina Alta. Per tot això, i més que no es pot contar en un breu espai, els riuraus valencians cal que es conserven com a símbol i memòria col.lectiva.
Els emblemàtics monuments valencians que anomenem riuraus són el símbol actual d'un model de vida ecològica que, alhora, va ser també un motor de primera magnitud per a l'economia valenciana. El port de Dénia, convertit en el més important del moment, embarcava milers i milers de quintars de pansa que corria per mig món, impulsant així l'economia valenciana d'una manera espectacular. Diverses indústries es crearen, o impulsaren la seua activitat, a partir de l'espectacular canvi que es va produir amb l'escaldat del raïm: Barxes, cabassos, capells, caixes de fusta... La indústria del dolç anglés, el plum cake, també va ser dependent de la producció de pansa valenciana durant molt de temps.
Ecologia, respecte integral de la natura, economia productiva forta, desenvolupament dels transports, impuls espectacular d'indústries... Tot això es va produir amb el canvi de la producció de l'adzabib al raïm escaldat que van capitanejar Dénia i la comarca de la Marina Alta. Per tot això, i més que no es pot contar en un breu espai, els riuraus valencians cal que es conserven com a símbol i memòria col.lectiva.
dilluns, 28 d’abril del 2008
dissabte, 16 de febrer del 2008
Riurau: escriptura i pronúncia
RIURAU es pronuncia com RURAL, amb la segona 'r' suau, per tota la Marina Alta, excepte a Gata de Gorgos que pronuncien 'RISAU'. Una forma i l'altra tenen la mateixa procedència. RURAL és un adjectiu; RIURAU, RISAU, un adjectiu substantivat. La forma que trobem escrita en tots els diccionaris, per a descriure els emblemàtics monuments valencians, és RIURAU.
RIURAU, RISAU, RURAL, RURAU.
RIURAU, RISAU, RURAL, RURAU.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
