NOTA DE PREMSA

LLUÍS FORNÉS: “DEMANEM QUE EL RIURAU DE SERVET A XALÓ SIGA DECLARAT BÉ DE RELLEVÀNCIA LOCAL”.

El passat divendres 22 d’Agost a les 10 de la nit va tindre lloc al Riurau de Servet a Xaló una vetlada musical i literària organitzada per l’Ajuntament de Xaló i l’associació Riuraus Vius.

L’afluència de públic va superar totes les expectatives, doncs hi varen assitir unes 250 persones. Entre els assistents estaven l’alcalde de Xaló i altres regidors tant del mateix poble com d’altres pobles de la comarca.

La cerimònia va començar amb una salutació del regidor de cultura de Xaló, Jaume Noguera, seguida de la presentació de l’acte per banda de Carme Miquel, vicepresidenta de l’associació Riuraus Vius, qui també va llegir un fragment del llibre Un estiu a la Marina Alta, escrit per l’autora a finals dels 60.

El llibre, del qual se n’està preparant una reedició, conta un relat que mostra aspectes de la vida de la comarca, la Marina Alta, en un moment d’importants canvis socials, com l’inici d’un turisme de masses acompanyat per un boom en la construcció i els serveis, i el progressiu abandonament del món agrícola, sobretot el de l’elaboració de la pansa, que els protagonistes de la narració viuen directament i sobre el qual reflexionen.

En acabar, va tindre lloc l’espectacle més insòlit que mai s’haja vist en un Riurau. La soprano Mari Carmen Pedro de Costa va cantar dins el Riurau de Servet, acompanyada pel pianista Francesc Estévez, director de l’orquestra de la Marina Alta.

Tot seguit, Lluís Fornes, secretari de l’associació, va fer una petició en nom de Riuraus Vius: “Demane en nom de l’associació Riuraus Vius que el Riurau de Servet siga declarat Bé de Rellevància Local, de manera que els propietaris, a banda de tindre l’orgull de posseïr un riurau d’estes característiques, puguen desgravar a hisenda per les despeses de conservació del riurau. Este riurau és un patrimoni històrico-cultural i les despeses de conservar-lo no haurien de recaure exclusivament en la familia Servet.”

La sòcia d’honor 2008 de l’associació Riuraus Vius, Pepa Guardiola, va llegir el conte De Xaló a l’Argentina, amb el qual va acabar la primera part. I es va fer un descans amb beguda i degustació de dolços de Xaló per als assistents.

En començar la segona part, la Soprano Mari Carmen Estévez va actuar de nou, seguida de Lluís Fornés qui, acompanyat també per Francesc Estévez va recitar ‘Dos dotzelines amb Montgó i riuraus’ del poemari Nu en el temple del sol

A continuació Carme Miquel va llegir un altre dels fragments del seu llibre: “El futur de la pansa”.

La vetlada va concloure amb l’actuació de la Rondalla de Xaló, amb cançons com “ Mare, mare, mare que el riurau es crema”, “Ja ve Sento de ca la nóvia” o “Anem a empilar”, i els agraïments de Carme Miquel als qui havien fet possible la vetllada, en especial a Paco i Mercedes, propietaris del riurau.

Gabinet de Premsa de l’associació Riuraus Vius.

RIURAUS VIUS: BEQUES D'INVESTIGACIÓ

RIURAUS VIUS

BEQUES D’INVESTIGACIÓ

http://riurausvius.blogspot.com

El Consell Valencià de Cultura va emetre, l’agost de 2007, l’Informe sobre la Possible Declaració com Béns de Rellevància Local els Riuraus, en el qual recomana fer un catàleg dels riuraus. A tal finalitat,
RIURAUS VIUS, en l’assemblea del dia 13-08-08 acordà
CONVOCAR 2 BEQUES DE COL.LABORACIÓ PER A TREBALLAR EN EL CATÀLEG AMB UNA DOTACIÓ DE 1000 € CADASCUNA.
Els interessats i les interessades han d’enviar: 1.- La seua petició de participar en la selecció, 2.-El seu currículum i 3.- Un telèfon de cantacte a: riurausvius@hotmail.com on, a partir d’una preselecció, i una petita pràctica, es pactarà la parcel.la a desenrotllar pels dos becaris, o becàries, que siguen seleccionats, i es determinarà el temps de treball.
Es valorarà l’experiència i les qualificacions acadèmiques.
El termini de peticions es tanca el proper dia 30 de setembre 08.

Lluís Fornés, secretari de RIURAUS VIUS.
14 d’agost 08.

Video de l'escaldà

Un dels assistents a l'escaldà del passat diumenge a la Seranda, a Gata de Gorgos, i organitzada per Riuraus Vius, ha penjat uns videos en la seua web sobre l'escaldà.

Els interessats en vore el video, punxeu ací

1ª Jornada sobre el riurau. Benissa, seu universitària

Dissabte, 7 de juny 2008, va tindre lloc a la seu universitària de Benissa la '1ª Jornada sobre el riurau'. Per primera volta diversos especialistes raonaven sobre un objecte d'estudi fins ara oblidat: el riurau. L'èxit de públic, que va omplir de gom a gom la sala, va ser tan aclaparador que no es pot descartar una segona cita per a l'any vinent. L'associació Riuraus Vius comprovem, una volta més, que el nostre naixement no ha sigut de bades; feia falta estimular l'interés pels monuments valencians emblemàtics, oblidats durant tants anys. La cita per a 2009 ja està preparant-se.

RIURAUS I NAIES

Els grans riuraus solen trobar-se exempts, a soles al sequer, separats de la casa, pero la major part solen estar adossats, i, generalment, orientats al sud. N'hi ha molts que es troben davant de la porta principal de la casa, donat que les cases de camp solen construir-se en posició nord-sud, i això fa que se solga confondre el riurau amb la naia. La idea fonamental per a poder diferenciar-los és la funció per a la qual s'ha pensat la seua construcció. Així trobarem que els acabats són diferents. En el riurau tenim el sostre de canya sense pelar i a l'aire; el sòl, generalment, de terra; les parets amb la pedra a l'aire o mig lluïda arreu, etc. Generalment no hi compta massa l'estètica, encara que, com la generalització sempre sol ser falsa, cal dir que hi ha alguns riuraus amb importants elements que tenen com a finalitat l'ornamentació de la construcció. En la naia, en canvi, trobarem sempre que el sostre s'ha lluït per a tapar les canyes, el terra sol estar empedrat o empisat amb taulells, rajoles, etc; les parets, lluïdes i emblanquinades. El riurau ha de servir per a treballar; la naia forma part de l'habitatge i, per tant, és un lloc d'esplai, de reunió... encara que, a voltes, en la naia també es treballa, i el riurau servix com a lloc d'estar. Pero, per a fer-se una idea general, l'ús principal al qual són destinats els dos espais fa que hi haja una concepció estètica diferent per a l'un i l'altra.

Extensió i localització dels riuraus valencians

La Marina Alta és el lloc on més riuraus es troben encara hui en dia perquè el port de Dénia va ser el centre de l'activitat econòmica que va generar la pansa escaldada. No obstant això, moltes comarques valencianes van tindre activitats relacionades amb el raïm de moscatell, i encara hui perduren els riuraus. De la Marina Baixa sembla que ja han desaparegut, pero actualment hi ha riuraus a la Safor, la Vall d'Albaida, La Ribera, l'Horta Nord... i a San Juan, a l'Argentina. Allà els van dur els valencians de la Marina que van emigrar el segle passat. Els riuraus i la seua activitat econòmica es van estendre per la major part de les comarques valencianes i, com hem dit, van arribar a l'altra banda del món, de la mà dels valencians que buscaven una vida millor en les terres fèrtils argentines. La seua activitat, tot i ser molt ecològica i molt respectuosa amb el medi ambient, va produir una gran riquesa als valencians, per això actualment estem obrint un cercle d'estudis sobre els nostres monuments simbòlics més emblemàtics i el seu context.

RIURAUS: Ecologia, economia, creativitat, indústria, història, arquitectura...

Els emblemàtics monuments valencians que anomenem riuraus són el símbol actual d'un model de vida ecològica que, alhora, va ser també un motor de primera magnitud per a l'economia valenciana. El port de Dénia, convertit en el més important del moment, embarcava milers i milers de quintars de pansa que corria per mig món, impulsant així l'economia valenciana d'una manera espectacular. Diverses indústries es crearen, o impulsaren la seua activitat, a partir de l'espectacular canvi que es va produir amb l'escaldat del raïm: Barxes, cabassos, capells, caixes de fusta... La indústria del dolç anglés, el plum cake, també va ser dependent de la producció de pansa valenciana durant molt de temps.
Ecologia, respecte integral de la natura, economia productiva forta, desenvolupament dels transports, impuls espectacular d'indústries... Tot això es va produir amb el canvi de la producció de l'adzabib al raïm escaldat que van capitanejar Dénia i la comarca de la Marina Alta. Per tot això, i més que no es pot contar en un breu espai, els riuraus valencians cal que es conserven com a símbol i memòria col.lectiva.